PSICOPEDAGOGIA - Montse Busquets

PSICOPEDAGOGIA

Un dels temes que més preocupa als pares és el rendiment escolar dels seus fills. Són moltes les causes que poden generar dificultats en l’adquisició dels aprenentatges acadèmics (factors emocionals, factors interns, la motivació del nen/a, l’entorn social i/o familiar o bé l’existència d’algun trastorn específic de l’aprenentatge).

Sovint el baix rendiment escolar pot ser una senyal d’alarma que ens avisa d’alguna dificultat que cal explorar.  Quan abans se n’identifiquin les causes i s’iniciï una intervenció  millor serà el pronòstic.

REEDUCACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Qué ès?

La reeducació psicopedagògica és una intervenció psicoeducativa personalitzada i individualitzada que pretén treballar les dificultats acadèmiques, transmetre estratègies d’aprenentatge i potenciar la capacitat de treball autònom i organitzat. A diferència del reforç escolar, en les reeducacions no treballem de manera concreta certes assignatures, sinó que realitzem un abordatge més global, dotant-lo de tècniques d’estudi generals que pot aplicar a les diverses assignatures. 

 

La reeducació psicopedagògic pretén promoure la instauració i generalització d’estratègies i habilitats  necessàries per un correcte aprenentatge i la disminució d’aquelles que estan interferint o dificultant-lo. Per això es centra tant en els factors d’aprenentatge, com aspectes emocionals i conductuals conseqüència de la frustració, ansietat, baixa autoestima i manca de motivació davant dels aprenentatges. 

 

Abans de començar amb la reeducació cal realitzar:

  • Una primera visita amb els pares per delimitar el motiu de consulta
  • Primer contacte amb l’infant i/o adolescent per establir el vincle i conèixer el seu punt de vista en relació a la demanda plantejada pels seus pares.
  • Avaluació neuropsicològica, per detectar les necessitats específiques i establir els objectius terapèutics.
  • Devolució dels resultats.
  • Inici de la reeducació.

A qui va dirigida?

 Va dirigida a aquells alumnes, d’educació infantil, primària o secundària que presenten alguna dificultat concreta d’aprenentatge, vinculada a la presència d’algun trastorn específic d’aprenentatge com dislèxia, discalculia, TEL (trastorn específic del llenguatge), TANV (trastorn d’aprenentatge no verbal), trastorns del desenvolupament com TDAH i trastorns emocionals. 

I també és útil per alumnes que en absència de dificultats específiques d’aprenentatge, desitgen potenciar el seu rendiment acadèmic i millorar els seus hàbits, rutines i estratègies de treball.

 

Avaluació neuropsicològica

La reeducació es basa en el perfil neuropsicològic de l’alumne. És important tenir en compte les seves pròpies expectatives i les demandes dels pares. Per això, abans d’iniciar la intervenció,  cal realitzar una exploració completa per a determinar el perfil de l’infant i/o adolescent, i establir el punt de partida. 

 

Objectius terapèutics

Tenint en compte la demanda i/o els resultats de l’exploració neuropiscològica es podran determinar els diferents objectius de treball, que es poden centrar en:

  • Lectoescriptura: velocitat lectora, comprensió lectora, expressió escrita, ortografia.
  • Aspectes cognitius: atenció, concentració, memòria, funcions executives.
  • Tècniques d’estudi: lectura comprensiva, subratllat, esquemes, resums.
  • Organització i planificació: ús de l’agenda, maneig de l’agenda, organització del material escolar, preparació dels exàmens, hàbits d’estudi i treball diari.
  • Educació emocional: augment de la motivació envers l’estudi i de l’autoestima, així com aprendre a gestionar aquelles emociones negatives i poc funcionals que interfereixen en l’adquisició dels aprenentatges acadèmics com estats elevats d’angoixa que no permeten afrontar: els exàmens, l’exposició de treballs davant del grup i/o la realització de les tasques acadèmiques de manera afectiva. Així mateix, i en el cas que es pateixi algun trastorn, associat a l’adquisició d’aprenentatges cal treballar l’acceptació d’aquest.
  • Aspectes conductuals: estar ben assegut, començar i finalitzar les tasques, seguir autoinstruccions.
  • Estratègies i tècniques d’autocontrol.
  • Estratègies i tècniques de relaxació.

Qui ho realitza?

 La reeducació psicopedagògica la duen a terme professionals de la psicologia, pedagogia o psicopedagogia amb formació específica en trastorns infantils i d’aprenentatge. La intervenció ha de ser multidisciplinar. Cal establir una coordinació entre la família, l’escola i els professionals externs. 

 

Assessorament als pares

La intervenció, inclou l’assessorament als pares amb l’objectiu de millor la consciència de les dificultats específiques i el reconeixement dels comportaments associats, així com l’entrenament en pautes i estratègies concretes encaminades a aprendre a gestionar el moment dels deures i els possibles conflictes que es generen. La intervenció també inclou la comunicació amb l’escola per fer un seguiment directe del treball escolar, fomentar el coneixement del perfil concret de l’alumne i dotar de pautes dirigides a potenciar el millor rendiment de d’aquest dins l’àmbit acadèmic. 

AMB L’ESCOLA

Es manté un contacte i coordinació amb els tutors/es per a fer un seguiment directe del treball a l’escola.

S’ofereixen les estratègies i eines necessàries per a millorar el rendiment acadèmic de l’alumne

 

Temporalitat de la reeducació

Les reeducacions psicopedagògiques no tenen una durada determinada, ja que varia en funció de les característiques personals de cada alumne. Poden acompanyar al nen/adolescent durant tota la seva escolaritat o ser puntuals per a potenciar objectius concrets. 

 Per facilitar un millor aprenentatge, i de forma més ràpida, es recomana du a terme una o dues sessions setmanals. En alguns casos, pot ser recomanable la combinació d’aquests sessions amb psicoteràpia.

 

Treball a dominicili

Apostem pel treball a domicili, ja que considerem que el millor lloc on ensenyar a l’infant i/o adolescent a desenvolupar les seves eines escolars és el seu àmbit real de treball i estudi. 

 

TRASTORNS RELACIONATS AMB L'ADQUISICIÓ DE LA LECTURA I L'ESCRIPTURA. DISLÈXIA

La dislèxia és el problema relacionat amb l’aprenentatge i adquisició de la lectura i l’escriptura. Generalment el quoficient intel•lectual, d’aquests nens i nenes, és normal i no apareixen altres problemes físics o psicològics que puguin explicar aquestes dificultats.

És un problema de tipus cognitiu que afecta les habilitats lingüístiques associades amb l’escriptura, al pas de la codificació verbal a la visual, a la memòria a curt termini, a la percepció de l’ordre i a la seqüencialització. Afecta el procés lector i escriptor i fonamentalment estan alterades les habilitats de consciència fonològica (habilitat per a identificar i manipular sons de les paraules) , memòria verbal i/o memòria fonològica (habilitat per a retenir l’ordre seqüencial del material verbal durant un curt període de temps, com recordar una llista de paraules o dígits o bé una llista d’instruccions) i la velocitat de processament verbal (és el temps que es necessita per a processar informació verbal familiar de grafies i dígits).

La dislèxia pot anar associada a altres  trastorns d’aprenentatge (TDAH, Discalculia) i/o problemes d’aprenentatge com la disgrafia (dificultat en el traç de l’escriptura) o la disortografia (dificultats en l’adquisició de les normes d’ortografia).

Un diagnòstic precoç és essencial per a poder intervenir el més aviat possible per tal de reconduir l’aprenentatge i oferir els suports necessaris per assegurar el progrés tant acadèmic com emocional.

TDAH. EL TRASTORN PER DÈFICIT D'ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT

El Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiologic que interfereix en la conducta  i capacitat d’adquisició dels aprenentatges dels nens/es que ho pateixen.


És a partir del 6/7 anys quan es pot realitzar un diagnòstic definitiu. En etapes anteriors, si bé ja s’hi poden observar algunes senyals d’alarma pròpies del TDAH, cal tenir en compte que alguns d’aquests símptomes es consideren evolutivament normals en el desenvolupament dels infants.

El TDAH pot anar associat a trastorns d’aprenentatge i/o de conducta.

És per això que per a poder-ne determinar el diagnòstic cal realitzar una bona exploració de l’infant tant a nivell psicològic com psicopedagògic així com recollir tota la informació pertinent de l’àmbit familiar, acadèmic i social.

Principals símptomes:

Dèficit d’atenció:

  • No acaba les tasques que comença
  • És desordenat/da
  • Li costa concentrar-se
  • Sembla que no escolti quan li parlen
  • Sembla que somiï despert
  • Li costa organitzar-se
  • Evita les tasques que suposen esforç
  • Solen perdre moltes coses
  • Dificultat en planificar tasques
  • Es distreuen amb qualsevol cosa
  • S’obliden d’anotar els deures a l’agenda
  • No entreguen els deures i/o treballs el dia que toca
  • La presentació de la feina és descuidada (s’obliden del nom, data, títol, no respecta els marges etc.)
  • A l’aula passa desapercebut i/o se’ls considera com a alumnes poc intel·ligents i ganduls.


Impulsivitat:

  • Actuen sense pensar
  • Els hi costa esperar el torn
  • Solen interrompre jocs o converses
  • Desitjo-actuo
  • Responen de manera precipitada
  • Poca consciència del risc
  • Baixa tolerància a la frustració


Hiperactivitat Motora:

  • Moviments constant de mans i peus
  • S’aixeca constantment
  • Li costa jugar amb activitats tranquil•les
  • Parla molt, no calla
  • Sembla que porti un motor


Quan predomina la conducta  impulsiva i hiperactiva sovint s’observen conductes disruptives i manifestacions d’agressivitat tant a l’aula com en l’àmbit familiar. En aquests moments és molt important que tant la família com l’escola demani ajuda professional.

D’acord amb el tipus de simptomatologia, el “Manual de diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-V)”, es diferencien 3 tipus de trastorns dins del TDAH:
 

  1. Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominant intent.
  2. Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominant Hiperactiu-  impulsiu
  3. Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus combinat.

INTERVENCIÓ

El TDAH requereix d’un intervenció psicoemocional, psicoeducativa i farmacològica

Intervenció psicoemocional: per tal de proporcionar estratègies  que permetin ajudar als infants i adolescents a desenvolupar la seva capacitat d’autocontrol, gestionar i controlar les emocions disfuncionals i entrenar les habilitats socials.

Intervenció educativa: Cal realitzar una reeducació psicopedagògica per a estimular les àrees cognitives afectades (atenció, concentració..) així com proporcionar les estratègies necessàries (entrenament en autoinstruccions, hàbits d’estudi etc.) que els permeti afrontar els aprenentatges acadèmics.

Intervenció farmacològica: si es considera oportú i per prescripció mèdica.

TRASTORNS RELACIONATS AMB L'ADQUISICIÓ DE LES MATEMÀTIQUES. DISCALCULIA

La discalculia és un trastorn específic que dificulta l’aprenentatge de les matemàtiques.  Sol anar associat a altres trastorns com la dislèxia, la disgrafia i el dèficit d’atenció.

És molt important realitzar una bona exploració per tal de trobar-ne la causa i du a terme una intervenció que permeti reconduir l’aprenentatge dels conceptes aritmètics i oferir els suports necessaris per assegurar el seu progrés tant acadèmic com emocional.

Principal simptomatologia:

  • Confonen els números
  • Inverteixen els números. 15 per 51
  • Escriuen els números en mirall
  • Compta amb els dits operacions molt senzilles
  • No guarden a la memòria les dades de la multiplicació com la propietat commutativa 5×2=2×5
  • No entenen l’ordre dels números. Per què el 5 va abans que el 9
  • Inverteixen els signes

ALTES CAPACITATS

Dels aspectes relacionats amb el rendiment escolar, no només hi trobem aquells infants que tenen dificultats amb l’adquisició dels aprenentatges acadèmics sinó també hi ha aquells alumnes que sobresurten i destaquen pel seu rendiment i capacitat. Aquests són nois/es amb altes capacitats, als quals, també, cal ajudar i adaptar els aprenentatges a les seves necessitats educatives.


Tal com mostra la guia “Les altes capacitats. Detecció i actuació en l'àmbit educatiu" del Departament d’Ensenyament, els infants amb altes capacitats no formen un grup homogeni, i al igual que amb els que presenten dificultats per aprendre, hi ha una gran diversitat.

Característiques dels nois/es amb capacitats intel·lectuals de nivell superior són:

La Superdotació: mostren una capacitat cognitiva superior a la mitjana, amb bona memòria, atenció i predisposició per a l’aprenentatge.


El Talent: es caracteritza per una elevada aptitud en un àmbit (talent verbal i/o matemàtic) o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu). En la resta d’àmbits poden mostrar-se discrets fins i tot deficitaris.

La Precocitat: té a veure  amb el fenomen evolutiu, ja que mostren un ritme de desenvolupament més ràpid i solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals, en comparació al seu grup d’iguals, mentre estan madurant. Una vegada acabada la maduració, les seves capacitats intel·lectuals s’equilibren amb la resta de nens/es de la seva etapa evolutiva.

Per tot això es recomana ralitzar un diagnòstic precoç tant a nivell clínic com pedagògic per tal de reconduir el seu aprenentatge i oferir els suports necessaris per assegurar el progrés tant acadèmic com emocional.

TRASTORN DE L'APRENENTATGE NO VERBAL. TANV

El TANV és un trastorn de l’aprenentatge de base neurològica que es manifesta amb dèficits a nivell motriu, habilitats visoespaials i visoconstructives i habilitats socials.


Nivell motriu: S’observa un cert retard en l’inici de la marxa i en l’adquisició de les habilitats motrius com la falta de coordinació, dificultats per anar amb bicicleta, mala lletra (disgrafia), els costa fer trencaclosques i es mostren poc hàbils en les manualitats i activitats plàstiques com retallar i pintar.

Habilitats visoespaials i visoconstructives: Destaquen per una pobra memòria visual i dificultats en la organització del full, en la còpia, en el reconeixement de cares, lletres i números, així com en la resolució de problemes i la col·locació dels números en les operacions. Poden mostrar gran atenció per als detalls, obviant el conjunt global.
Presenten dificultats en les funcions executives i les habilitats organitzatives, els costa generar hipòtesis, planificar organitzar i generalitzar solucions. Són nen/es que sovint es desorienten i els costa entendre els conceptes d’espai i temps.
En canvi poden destacar per tenir un bon nivell de vocabulari, bones habilitats per a la lectura i la memòria verbal, aspectes que poden contrastar amb  dificultats relacionades amb la comprensió lectora.

Habilitats Socials: Són nens/es que els costa adaptar-se a situacions noves, els canvis en la seva rutina diària els provoca malestar i angoixa. Presenten poques habilitats emocionals ja que tenen dificultats en la comprensió i comunicació no verbal (expressions facials, gestos, to de veu). Mostren dificultats en la comprensió de les emocions, tenen un pensament rígid i són emocionalment làbils. Tenen una comprensió del llenguatge molt literal amb dificultats per entendre les ironies i/o el doble sentit.

A nivell acadèmic i considerant els trets característics d’aquest trastorn, les dificultats es manifesten principalment en les àrees de matemàtiques i visual i plàstica.

A nivell emocional es pot observar simptomatologia ansiosa i depressiva així com un aïllament social.

El TANV pot presentar simptomatologia pròpia del TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) com és la inatenció. Per això es recomana fer un diagnòstic precoç per a determinar l’origen de la simptomatologia i du a terme un programa d’intervenció dirigit a millorar les habilitats psicoemocionals i socials, estimular les àrees alterades que repercuteixen en el rendiment acadèmic i desenvolupar hàbits i rutines per ajudar-los a organitzar-se.