PSICOLOGIA A L'ADOLESCÈNCIA

PSICOLOGIA I ADOLESCENTS

L’adolescència és una etapa de canvis que ve marcada pel procés de transformació de infant a adult, és una etapa de descobriment de la pròpia identitat, així com  d’autonomia individual.  Als pares ens genera molts dubtes ja que és una etapa associada al conflicte i la rebel·lia.

Els seus protagonistes són joves que encara no són adults, però tampoc són nens. Les emocions es viuen amb molta intensitat i la confusió sol ser habitual.

És un moment en què poden aparèixer dificultats relacionades amb l’adaptació a la nova etapa generant problemes en la dinàmica familiar, escolar, social i amb la pròpia imatge corporal.

Per això, quan els adolescents presenten dificultats que ni ells ni els pares sabeu com gestionar i afrontar, és recomanable demanar ajuda professional. Actuar amb la màxima prevenció possible és essencial per resoldre la majoria de les dificultats.

Problemes més freqüents en els adolescents

GESTIÓ DE LES EMOCIONS

Al ser una etapa on tot es viu de manera molt intensa i explosiva, les emocions estan a “flor de pell". Un adolescent pot explotar de manera exagerada quan s’enfada o plorar desconsoladament davant de qualsevol cosa que als pares ens pot semblar “insignificant" i això  ens confon i desborda.

Per això l’acompanyament terapèutic en aquests moments es centra en ajudar-los a reconèixer el que senten i trobar una via més saludable d’expressió i gestió de les seves emocions, així com d’orientació als pares.

DIFICULTATS RELACIONADES AMB ELS CANVIS CORPORALS

Els canvis en el cos en aquesta etapa són molts i molt ràpids. Poden aparèixer dificultats a l’hora d’integrar-los i acceptar-los. 

L’acceptació dels seus iguals és crucial en aquesta etapa, problemes amb la pròpia imatge corporal pot interferir en les seves relacions socials. Per això és molt important treballar l’AUTOACCEPTACIÓ d’ells mateixos i desenvolupar una autoestima positiva.

AUTOESTIMA I AUTOACCEPTACIÓ

L’acceptació d’un mateix és molt important ja que aquest és el motor per tenir una vida plena i saludable.

A l’adolescència la baixa autoestima i la no autoacceptació es manifesta a través de diferents comportaments i/o sentiments com la timidesa, la por, l’angoixa, la tristesa, la inseguretat, l’excessiva dependència de l’adult i la tendència a no realitzar alguna activitat acadèmica, esportiva o social per por al fracàs i/o a el rebuig, així com mentir i culpar als altres dels seus errors i mostrar conductes agressives.

L’adolescent amb una bona autoacceptació de si mateix mostra desig de superació, afronta reptes, es responsabilitza dels seus actes, mostra confiança en si mateix i les seves capacitats i estableix interaccions positives amb els altres.

És molt important detectar els símptomes i valorar la percepció que l’adolescent té de les seves vivències i experiències en relació amb els diferents àmbits: acadèmic, social, familiar i de si mateix.

Intervenir el més aviat possible farà que com a pares puguem ajudar als nostres fills a desenvolupar un bon concepte d’ells mateixos.

DIFICULTATS EN LES RELACIONS SOCIALS

En aquesta etapa la relació amb els seus iguals ocupa un lloc fonamental en el benestar dels adolescents. A vegades troben dificultats en la relació amb els altres i viuen les relacions amb molta inseguretat.

Poden pensar que no encaixen, que no troben persones que comparteixin els mateixos interessos i apareixen, també, les pors més socials: por al rebuig, por a quedar-se sol o la por a fer el ridícul, la qual cosa poden viure amb molta tristesa.

Per això el procés terapèutic els ajuda a gestionar millor aquestes emocions i adquirir més seguretat i a prendre decisions en relació amb el que volen i el que és positiu per a ells en l’àmbit relacional.

DEPRESSIÓ

La simptomatologia depressiva pot venir determinada per la interacció de diferents factors tant biològics, genètics, socials com familiars.

La tristesa en els adolescents, pot manifestar-se a través de múltiples símptomes que poden emmascarar una disfunció en el seu desenvolupament psicoemocional.

Tot i que sovint els canvis en l’estat d’ànim els podem considerar normals com a conseqüència de tots els canvis hormonals que pateixen, és necessari fer una bona exploració per a poder determinar l’origen de la inestabilitat emocional.

Símptomes d’alerta:

• Canvis bruscos en l’estat d’ànim.

• Irritabilitat (s’enfada fàcilment).

• hipersensibilitats (plora amb facilitat).

• Sovint realitza atribucions negatives de si mateix / a (sóc inútil, no serveixo per res, mai em surt res bé).

• Expressa desitjos de mort.

• Temptatives de suïcidi.

• Manifesta conductes agressives (es baralla sovint, no té respecte a l’autoritat etc.)

• Presenta alteracions en el son (dificultats per conciliar el son, li costa despertar-se al matí, insomni o excés de son).

• S’observen canvis en el rendiment escolar (dificultats d’atenció, disminueix  l’esforç habitual per fer les tasques, pèrdua d’interès)

• Deteriorament de les relacions interpersonals (es mostra menys simpàtic, disminueix la participació en els diferents grups socials, deteriorament de la relació amb els altres, aïllament).

• Somatitzacions físiques (mal de panxa, mal de cap).

• Pèrdua de l’energia habitual (es mostra més cansat / a, no mostra interès per realitzar activitats).

• Disminució de la gana.

ANSIETAT

L’ansietat és una sensació que ens adverteix sobre les amenaces i ens porta a prendre mesures. Molts adolescents poden gestionar l’estrès, i fins i tot els hi pot semblar estimulant. Però per a altres l’estrès s’acumula i es transforma en ansietat causant greus problemes en la seva vida diària.

En l’ansietat podem parlar de senyals físiques, emocionals i conductuals.

Senyals Físiques

-Es queixa amb freqüència de mals de cap o d’estómac sense raó mèdica.

-Sudoració, Palpitacions al cor, sensació d’ofec, tremolors en situacions que interpreta com intimidants.

-Canvia sobtadament els seus hàbits alimentaris.

-Està inquiet, agitat, hiperactiu o distret

-Tensa els músculs constantment.

-Li costa adormir-se o romandre dormit.

Senyals Emocionals

-Plora sovint.

-S’enfada o molesta sense raó aparent.

-Li fa por cometre errors, fins i tot petits.

-Mostra un alt nivell de perfeccionisme.

-Sent molta ansietat quan ha de fer un examen i/o exposició oral.

-Dubta de les seves habilitats i capacitats, encara que no hi hagi raó per a això.

-No accepta la crítica, encara que sigui constructiva.

-Mostra excessiva vergonya, por i / o ansietat social. Excessiva preocupació sobre el que els altres poden pensar d’ells.

– El preocupen coses del futur llunyà.

-Té pensaments obsessius o preocupacions sobre coses que podrien succeir o temes molestos.

Senyals de comportament

La resposta per excel·lència de l’ansietat és EVITAR i FUGIR, una resposta que, encara que a priori sembla que calma l’ansietat en realitat el que fa és alimentar-la i empitjorar-la.

Podem observar respostes com:

-Evita participar a classe

-Es queda en silenci o es mostra preocupat quan ha de treballar amb els seus companys.

-Es nega a anar a l’institut

-Evita situacions socials amb els seus companys

-Es nega a parlar amb els companys o amb desconeguts en botigues, restaurants, etc.

– Deixa de fer activitats que li agradaven

– Busca constantment aprovació dels seus pares, mestres i amics

– Es bloqueja quan ha de fer un examen

– Busca excuses per no fer una presentació

Tot i que la tendència de l’ansietat és evitar allò que provoca malestar, en algunes ocasions podem trobar justament el contrari, una conducta repetitiva amb l’objectiu de calmar l’ansietat, la qual cosa també genera l’efecte contrari. En aquest cas podem observar comportaments com:

-Estudiar massa hores per por de no estar preparat/a

-Comprovació excessiva de les tasques per buscar la seguretat que són correctes

-Pèrdua de temps en comprovacions innecessàries

-Mostra conductes compulsives, com rentar-se les mans o arreglar coses

PERFECCIONISME I INSEGURETAT

A vegades podem pensar que ser perfeccionista és una qualitat quan en realitat és una debilitat de la nostra manera de ser. El perfeccionisme està relacionat amb l’ansietat i l’autodesvalorització. 

Els adolecents perfeccionistes sovint s’exigenixen tant  que no es permeten cometre cap error. En relaitat tenen molta por a equivocar-se. Això fa que apareguin inseguretats i a l’hora de realizar una tasca inverteixin molt temps per por a no deixar-se res, els costa distingir entre el que és important i el que no, necessiten tenir tant control de la situación que en realitat es descontrolen, fa que no siguin resolutius, es bloquegin, perdin el temps evitin o bé posposin la feina per inseguretat de fer-la malament.

És important donar eines perquè aprenguin a disminuir el seu nivell d’autoexigència i afrontin els seus errors d’una manera més saludable.

ASSETJAMENT ESCOLAR

En tota relació és normal que apareguin conflictes com a contraposició d’interessos, i quan aquestes situacions es donen no són dolentes en si mateixes si se saben gestionar bé.

És important diferenciar entre els conceptes de: violència escolar i abús escolar. En el primer cas els episodis de violència són esporàdics, mentre que quan parlem d’abús escolar la victimització es produeix durant un període de temps prolongat, la intensitat és diària i es caracteritza per la desigualtat de forces entre l’abusador i la víctima.

Es considera assetjament entre escolars a les conductes de maltractament i victimització entre iguals. Es tracta d’una violència que es va instal·lant a poc a poc, basada en insults, amenaces i/o missatges, ja sigui amb el mòbil, el correu electrònic, a l’agenda, a taula, a la pissarra de classe o a qualsevol altre mitjà .

Es realitza de manera molt subtil, amagant-se dels adults. És com una persecució física i/o psicològica que realitza un alumne/a contra un altre, víctima de repetits atacs.

Aquestes accions repetides, negatives i intencionades situen la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir sola, ja que els seus efectes provoquen un descens de l’autoestima, estats d’ansietat i fins i tot quadres depressius.

No es tracta de conductes organitzades, en què es busca la confrontació, ni actes de vandalisme i violència que es poden manifestar en l’entorn escolar, sinó que es duen a terme dins de les relacions observables de l’institut, amagades gairebé sempre d’adults, però conegudes per la resta de companys.

SENYALS D’ALERTA

-Fracàs escolar i / o baixada en el rendiment acadèmic

-Nivells alts d’ansietat

-Baix estat d’ànim

-Somatizaciones (mals de cap, dolors d’estómac …)

-Rebuig a anar a la

-Aïllament

-Sufren malsons

-Dificultats per dormir

-Pèrdua de la gana

ACTUACIÓ I INTERVENCIÓ

Sens dubte el tractament psicològic en aquests casos és fonamental.

La intervenció en situacions d’assetjament escolar es porta a terme en diferents àmbits: a nivell individual (víctima i agressor) a nivell d’aula (grup classe) i amb les famílies.

A nivell individual és important realitzar un treball basat en l’educació emocional, resolució de conflictes i habilitats socials. L’objectiu és aportar estratègies perquè tant la víctima com l’agressor adquireixin els recursos necessaris que els facin conscients de les seves conductes, dels efectes que produeixen en els altres i assumeixin habilitats per afrontar i gestionar els conflictes.

GESTIÓ DEL TEMPS D'ESTUDI. EL MEU FILL HO DEIXA TOT PER L'ÚLTIM MOMENT. LA PROCRASTINACIÓ.

Com arribar a acords entre el temps d’estudi i el temps lliure, és una cosa que preocupa a molts pares. Els adolescents viuen amb molta frustració les limitacions del seu temps lliure.

En aquest cas és important treballar tant amb la família per aprendre a establir límits i pactar acords d’una manera saludable així com donar eines a l’adolescent perquè aprengui a gestionar millor el seu temps d’estudi.

LA SITUACIÓ DE PANDÈMIA QUE ESTEM VIVINT COVID-19

L’adolescència és una etapa complicada de per si i la pandèmia del coronavirus (COVID-19) la pot fer encara més difícil.

Els canvis en les rutines, el tancament, la no socialització pot generar en molts adolescents ansietat i dificultats per gestionar la nova realitat.

Per això és important ajudar-los i proporcionar estratègies que els hi permetin gestionar les seves emocions de manera saludable.

EDUCACIÓ SEXUAL I AFECTIVA

L’adolescència és una etapa plena de curiositat i necessitat d’experimentar.

Amb els canvis corporals i les hormones revolucionades la sexualitat i les relacions afectives comencen a prendre protagonisme en la vida dels nostres adolescents. Per això és important fomentar una bona educació sexual i afectiva als nostres fills.

En aquest cas la intervenció es centra tant en els pares que no saben com enfocar el tema de l’educació sexual i afectiva amb els seus fills, com amb els propis adolescents perquè puguin trobar respostes a totes les seves preguntes i inquietuds.

TECNOLOGIA I XARXES SOCIALS

En els últims anys l’ús i abús de les noves tecnologies i xarxes socials, internet, telefonia mòbil, videojocs i televisió s’han instal·lat de forma ràpida a les nostres vides.

Les noves tecnologies poden tenir un gran potencial educatiu i comunicatiu però el seu ús inadequat o abusiu pot generar importants conseqüències negatives per als nostres adolescents.

L’addicció a aquestes tecnologies i/o xarxes socials es caracteritzen per la incapacitat de controlar el seu ús donant lloc a l’aparició d’importants conseqüències negatives que interfereixen en la seva vida diària (aïllament social, baix rendiment acadèmic, conductes agressives quan no s’aconsegueix l’objectiu del joc etc.).

L’adolescència és una etapa molt vulnerable a poder desenvolupar conductes de risc relacionades amb internet i les noves tecnologies. És una edat que es caracteritza per tenir dificultats a l’hora de mesurar els riscos, tenen la falsa sensació d’invulnerabilitat, moltes ganes de socialitzar i també la necessitat d’intimitat.

Les xarxes socials i internet possibiliten a l’adolescent obtenir una resposta i recompensa immediata, així com la participació en diferents activitats, recursos que tenen un gran atractiu i una forta càrrega emocional.

Els problemes associats a les noves tecnologies que amb més freqüència afecten els joves estan relacionats amb l’ús desmesurat d’aquestes i amb problemes de seguretat personal.

Alguns dels problemes més freqüents:

– Problema en la gestió del temps. Les hores davant de les pantalles i/o els videojocs fa que perdin la noció del temps deixant de banda les seves obligacions personals i acadèmiques.

– Respostes agressives quan perden. Conflictes amb els pares a l’hora de posar fi a la partida o ús de mòbil, tableta etc.

– Manca de privacitat i ús indegut de dades personals. Els adolescents solen fer ús de les noves tecnologies sense prendre les necessàries precaucions de seguretat posant en risc la seva intimitat i informació personal.

– Excés d’informació i informació inapropiada.

– Aïllament social.

– Ús inadequat. Noves vies per l’assetjament: “Ciberbullying" (assetjament dut a terme utilitzant les noves tecnologies i “Grooming", (assetjament en línia dut a terme per un adult amb la finalitat de guanyar-se la amistat d’un menor per abusar sexualment d’ell incitant a enviar fotografies i/o vídeos de tipus sexual.

– Trastorns del son i de l’alimentació.

– Addicció a les noves tecnologies. Manifestant grans dosis d’ansietat si no poden fer ús d’ella.

Sol·licitar Cita