Tots els tractaments que realitzem treballen de manera transversal l’educació de les emocions.
Educar en la gestió de les emocions permet desenvolupar competències emocionals que són bàsiques per a la vida i el desenvolupament integral de la personalitat. Entrenar el “múscul emocional” ens permet estar en millors condicions per afrontar els reptes de la vida i contribueix de manera significativa a la construcció del benestar personal i social.
Quan parlem de les emocions ensenyem als nostres infants, adolescents i/o joves que existeixen emocions sanes (emocions negatives que ens ajuden) i emocions insanes (emocions negatives que no ens ajuden). Entrenar el “múscul emocional” implica aprendre a gestionar aquelles emocions negatives que no ens ajuden i que es manifesten a traves de conductes poc funcionals que no ens permeten aconseguir els nostres objectius i/o resoldre els conflictes de manera satisfactòria.
Cal ensenyar que les emocions negatives formen part de la vida i que són normals, per això és important entrenar i educar als nostres fills per a què estiguin preparats per trobar-se amb emocions que no els hi agraden però que poden aprendre a conviure amb elles gestionar-les i canviar-les per emocions més saludables que els aportin conseqüències més constructives.
Les emocions insanes són clínicament significatives quan són intenses, freqüents i duradores.
La inquietud, la por (emoció sana) són emocions que tothom experimenta davant de determinades experiències de la vida. Apareixen per fer front a una situació que el vostre fill percep com una amenaça i l’ajuda a afrontar-ne les conseqüències negatives que pot produir. És, per tant, una reacció natural d’alarma davant de la percepció d’un perill potencial o d’una pèrdua de control sobre l’entorn com per exemple fer un examen, el moment de separar-se dels pares, por a la foscor etc..
No obstant quan aquesta inquietud i/o por es viu de manera excessivament intensa o freqüent és quan s’experimenta l’ansietat o el pànic (emoció insana) el nen/a es bloqueja, interfereix en la realització de les activitats de la vida diària i disminueix la seva autonomia,
(constants mal de panxa cada vegada que ha de fer un examen, dificultat per conciliar el son i/o dormir sol per por a la foscor etc.)
Sentir tristesa (emoció sana) és una cosa força normal i que en si no ens indica un trastorn mental concret. Senzillament, constitueix una reacció psicològica que es produeix quan ens fereix alguna cosa o quan ens enfrontem a determinades circumstàncies difícils que se’ns fan una muntanya. La tristesa constitueix una emoció humana més, i ni és dolenta ni ens ha de preocupar excessivament que en algun moment els nostres fills es puguin sentir tristos. Podrien estar tristos si es discuteixen amb un amic, si han de renunciar a algun pla, o fins i tot, es poden sentir d’aquesta manera sense que hi hagi un motiu aparent, potser a causa d’un canvi hormonal o d’un estat d’ànim baix d’un dia concret (sobretot a l’adolescència).
En canvi, quan la intensitat d’aquesta tristesa augmenta i és converteix en una sensació de malestar i neguit permanent és quan ens sentim deprimits (emoció insana). En aquests moments aquest sentiment de depressió pot paralitzar als vostres fills mostrant comportaments poc funcionals que interfereixin en el seu dia a dia.
La ràbia (emoció insana) és una reacció apresa de la frustració que gairebé mai serveix per a cap propòsit i gairebé sempre té conseqüències no desitjades.
Tots els éssers humans experimenten alguna frustració cada dia, és natural que els obstacles interfereixin els nostres plans i objectius. No obstant no és la presència de la frustració el que ens trasbalsa, sinó la nostra actitud cap a ella. Els infants i/o adolescents que tendeixen a viure qualsevol impediment o obstacle en el seu camí com a injust, sovint manifesten ràbia, estan tan ocupats intentant que les coses segueixin el seu camí i que es faci justícia que es trastornen fins al punt de ser incapaços d’enfrontar-se amb la situació i resoldre els conflictes de manera adequada.
En aquest cas és important aprendre a ser més tolerant, canviar la ràbia per enfado o molèstia la qual cosa els permetrà ser més resolutius i tenir unes millors habilitats per a resoldre els conflictes.
La vergonya (emoció insana) és un sentiment que pot aparèixer per una humiliació rebuda, per timidesa, inseguretat, por del ridícul, també pot aparèixer quan es transgredeixen les normes socials o familiars. La seva expressió sol acompanyar-se de signes físics i d'actituds, com poden ser els fogots, un enrogiment de galtes o una actitud postural amb la mirada dirigida cap avall.
La vergonya tendeix a bloquejar-nos fugint de situacions que els vostres fills poden viure com a realment incòmodes. És important reeducar aquesta emoció per tal de fomentar estratègies d’afrontament.
La culpa (emoció insana) pot aparèixer en els nostres fills quan perden confiança en ells mateixos i tendeixen a autodevaluar-se (sóc dolent, no se fer res..) és important aprendre a gestionar aquesta emoció per reduir la intensitat i ajudar-los a què millori la seva autoacceptació.
