L’ésser humà adquireix moltes de les seves característiques psíquiques després del naixement. El cervell no es desenvolupaF completament durant la gestació.
Per tant, durant els nostres primers anys de vida, el cervell travessa per importants processos de maduració associats amb la consolidació de les xarxes de comunicació entre les cèl·lules que el componen. Per desglossar aquest procés de forma més comprensible, el psicòleg Jean Piaget, va desenvolupar la teoria de la psicologia evolutiva infantil.
Per al suís, el pensament es construeix a través de diverses etapes seqüencials. És a dir, hem de passar per una fase abans que en pugui tenir lloc una altra. Això què vol dir? Que un infant no aprendrà a multiplicar fins que primer no hagi après a sumar.
De fet, cadascuna d’aquestes etapes de la psicologia evolutiva infantil se suscita en el mateix ordre per a tots els infants però no a la mateixa edat. En poques paraules; el procés pot variar d’un menor a un altre.
A continuació en aquest article descriurem cadascuna de les etapes d’aquesta famosa teoria.
La psicologia evolutiva infantil bàsicament estableix que la intel·ligència de l’ésser humà, es construeix a poc a poc i durant la infantesa anem comprenent el món de manera diferent a mesura que envellim.
A més, aquest procés de desenvolupament cognitiu està estretament lligat a les nostres interaccions amb el medi ambient. Des de petits fem “exploracions” a través de jocs i tactes per comprendre com funciona el món que ens envolta. Per tant, gairebé tot el que aprenem a la nostra infància està influenciat per l’entorn en què creixem. Un cop explicat aquest punt, podem procedir a detallar les quatre fases de la teoria de Piaget.
Aquesta primera etapa engloba el desenvolupament i coordinació de les capacitats sensorials i motores del nen o la nena. En
aquesta fase, la nostra intel·ligència està vinculada amb l’acció: toquem objectes i ens els posem a la boca per entendre poc a poc
com funciona el nostre cos i aprendre la diferència entre el nostre cos i els objectes Fins i tot, vam començar a fer servir el pensament i la memòria i imitem a altres per aprendre.
Durant la fase preoperatòria de psicologia evolutiva infantil vam començar a parlar. És l’etapa en què predomina la interiorització de l’acció, per tant, podem pensar en les nostres accions sense necessitat d’executar-les de forma immediata en el món real. A més, desenvolupem el nostre egocentrisme i ens concentrem en el “meu” i en el “jo”.
També ens resulta molt difícil entendre que altres no tinguin els mateixos pensaments que nosaltres / es. Presentem dificultat per mentir i guardar un secret.
A partir dels 7 anys d’edat, segons la teoria psicologia evolutiva infantil, vam començar a desenvolupar una millor mobilitat a nivell d’estructures mentals i som capaços de reflexionar. Per tant, podem adoptar punts de vista diferents i realitzar operacions mentals (sumar i restar mentalment, alguna cosa que als 4 anys no podem fer).
No obstant això, el nostre raonament i tot demana un respatller, en concret com l’ús de monedes o fitxes per a comprendre la dinàmica de la multiplicació, per exemple. Aquesta necessitat de passar per un suport concret, pràctic i manipulable és important en l’adquisició d’aprenentatges escolars.
Correspon l’última etapa de la infantesa. Posteriorment, quan vam arribar a l’adolescèn
cia o a l’adultesa podrem seguir obtenint coneixements, però no canviarà radicalment la nostra visió de món. En l’adolescència, el maneig de les operacions mentals millora moltíssim, sobretot perquè vam començar a raonar utilitzant funcions cognitives abstractes.
Per tant, tenim la capacitat de comprendre teoremes i desenvolupar nocions abstractes. També podem reflexionar sobre aquestes nocions en si mateixes (si són bones i dolentes, infinites, etc.). Aquesta etapa de la psicologia evolutiva infantil no és lineal perquè el que vam aprendre abans i durant ella, s’expandeix i segueix evolucionant en les fases següents.
La infància és una fase de gran plasticitat biològica que afavoreix l’adquisició progressiva d’habilitats psicomotores, emocionals i cognitives, les quals també estan influenciades per l’entorn en què creixem.
Les etapes de la psicologia evolutiva infantil de Piaget es poden veure com un “software”. Primer som al centre del món; tots poden saber que pensem o volem, etc. Després descobrim que estem immersos en un planeta on les persones tenen els seus propis pensaments. I és que a mesura que creixem, experimentem diverses “revolucions” mentals o canvis de la nostra visió del món.
Aquests “software” són diferents en relació a les coses que aprenem durant la infancia. De petits aprenem moltes paraules sense deixar de viuve “en el centre del món”.
Així mateix podem aprende les paraules “mort” o “neixement” i parlar d’elles sense entendre que signifiquen. Per comprendre-les necessitem canviar de “software”, i una vegada que es dona aquest pas és impossible tornar enrere.
