La POR és una emoció totalment normal i en petites dosis és adaptativa ja que i inclús ens pot ajudar a ser prudents i a sobreviure.
Les pors ens els infants i joves venen i se’n van i canvien a mesura que van creixent. Varien segons l’etapa evolutiva i les situacions que viu. Comencen al voltant del primer any de vida i es presenten amb més incidència dels 4 als 6 anys.
Podríem parlar de diferents etapes tot i que les edats són orientatives i depèn molt de cada infant/jove i del seu estat maduratiu.
Fins als 3 anys més o menys predomina sobretot l’Ansietat de separació, és a dir, la por a separar-se dels seus pares o adult de referencia.
A partir dels 4 fins als 6 anys aproximadament, les pors van lligades al desenvolupament cognitiu de l’infant, on la imaginació i el món fantàstic pren protagonisme i per tant entren en escena els monstres, la foscor, els fantasmes, els éssers estranys etc..
A partir dels 6/7 – fins 11/12 anys, les pors seran ja més realistes, també d’acord amb la seva etapa evolutiva. Aquí poden aparèixer les pors relacionades amb la mort, a fer-se mal, accidents, metges, injeccions, experiències vitals. Però també hi entren en joc altres pors de caire més social i que pot afectar al seu desenvolupament emocional, l’autoestima i l’autoacceptació. La por a no ser acceptat, la por a la crítica, a cometre errors, a no se prou bo, a la mort, a la separació dels pares davant d’una discussió. Prenen més protagonisme les vivències personals de cada nen/a, poden anticipar-se molt més a coses que poden passar i per tant això fa que ja puguin preveure i anticipar-se a coses futures.
A partir dels 12 anys, entrant ja a l’adolescència, la por a possibles perills sol disminuir, és una etapa impulsiva on inclús el risc pot ser emocionant, els costa preveure les conseqüències futures dels seus actes, es creuen invencibles. És un moment on apareix la necessitat de trencar la barrera protectora de la família i buscar la pròpia identitat, per aquest motiu entren en joc les pors relacionades amb el propi canvi de la imatge corporal, l’acceptació dels seus iguals, el rendiment personal, l’èxit acadèmic i/o el reconeixement dels altres, tot això molt relacionat amb l’autoestima i autoacceptació personal,
A banda d’aquestes pors més generals i relacionades en el moment evolutiu dels nostres fills/filles, també poden aparèixer pors relacionades en moments vitals concrets canvis de domicili, canvis d’escola, és a dir a situacions noves i/o que requereixen afrontar-se a situacions que els hi generen inseguretat.
El pas de la POR a l’ANSIETAT, entenent aquesta última com l’emoció disfuncional que ens paralitza i ens bloqueja, és la durada i la intensitat i en aquest cas és quan pot ser caldrà intervenir donant estratègies que els permetin funcionar malgrat la por.
QUÈ HI PODEM FER ELS PARES ??
? Acceptar i Validar: Davant d’aquestes situacions com a pares hem de tenir clar que som els models a seguir si nosaltres ens alterem estem enviant el missatge de perill. Això no vol dir que tapem la por, sinó que siguem realistes, acceptem i validem el seu malestar o inclús el nostre.
?Evitar missatges com: “no tinguis por”, “no passa res”, “no siguis covard/da”… ja que no és realista, no els dona estratègies d’afrontament, que és la clau ?️, i ataca la seva autoestima. Cal que transmetem missatges de com AFRONTAR la por, i NO de com “No ha de tenir por”. Canviar el NO TINGUIS POR per AFRONTEM LA POR. Amb això normalitzem aquesta emoció.
?Transmetre missatges com: “la por és incòmoda”, “és molesta”, “serà un mal moment, però després passarà”. Per tal que entengui que comprenem el seu neguit i tenim eines per superar-ho. També els hi podem explicar, que la “por ens enganya és molt mentidera” i ens fa creure, imaginar o pensar en coses que no són veritat.
?No forçar, però tampoc evitar, ja que l’evitació és el pitjor enemic de la por, fer aproximacions, donar la oportunitat de què s’acostumi. Li podem dir: “La por com més l’abracem, més petita és fa, no li agraden les abraçades”.
?Podem utilitzar els seus personatges preferits, preguntant què farien ells per afrontar la por, amb això els ajudem a pensar i a buscar solucions per ells mateixos, ja que sovint tendim a anticipar-nos i resoldre nosaltres els seus problemes (cal tenir en compte l’edat, però cal que els ajudem i acompanyem a buscar solucions per ells mateixos abans de donar la solución immediata)
?“Técnica de los 5” ??. També els podem ajudar a buscar alternatives entre el pitjor que s’imaginen que pot passar i el millor. Quines altres coses podrien passar que no fossin tant terribles.
? Un cop ha vençut/afrontat la por, és important reforçar l’esforç i la valentia i fer-los conscients de les evidències, és a dir, ajudem a comprovar si tot allò tant terrible que s’imaginava ha passat. I així, en una altra ocasió que aparegui la mateixa por podem fer servir les “ulleres del passat” ? que ens ajuden a comprovar si allò tant espantós que s’imagina ha passat alguna vegada.
Aquesta és la màgia de la meva feina?
