Psicologia General Sanitària Infantil i Juvenil.

I Si Aprenem a Observar ??

 

Aquests dies som molt els professionals de la salut que omplim les xarxes de posts, articles, vídeos  que pretenem transmetre consells, missatges, pautes, estratègies que ajudin a portar millor el que estem vivint  i sobretot com sobreviure amb els nostres fills a casa, com si això fos estrany, fos nou, com si fos la primera vegada que hem d’estar més de 24 hores amb els nostres fills….. ?‍ (deixo això per reflexionar ?)

Per això, a molts ens han interessat o ens interessen informacions com ??: com li explico que no pot sortir al carrer (això si que es nou, però quan està malalt o plou tampoc pot sortir ?), com li explico qui és el coronavirus ? (això, malauradament és la única novetat), i a partir d’aquí ja no és tan estrany… com compagino teletreball i nens (per una autònoma com jo això no es cap novetat..), quina rutina estableixo, com controlo les pantalles, quines activitats programo, com fem els deures, quan fem esport, quines manualitats fem, quines històries m’invento, quines receptes faig, quins contes li explico, què faig quan està irritable, què faig jo quan tinc una mal dia em descontrolo i ja no puc més…. en fi,  infinitats de dubtes, idees i propostes han passat i estan passant per la ment de molts pares i mares, (com si fos la primera vegada que ens passa això ?, jo mateixa m’incloc ja que ha part de psicòloga sóc humana..?

Però amb la necessitat de “VOLER FER” , fruit de la necessitat de tenir el control de la situació,  pot ser ens estem oblidant  de “NO FER” ens oblidem d’OBSERVAR?? .

Malgrat la situació que estem vivint, el confinament ens està donant un regal ?, la oportunitat de poder OBSERVAR als nostres fills “LENTAMENT”, això sí que és nou, gaudir d’aquest temps…. Observar com juguen, com pensen, com mamen, com mengen, com dormen, com parlen, com imiten, com es relacionen, com s’enfaden, com riuen, com imaginen, com s’avorreixen en fi com CREIXEN….. (i aquesta és la part romàntica del post ?)

Estic segura que molts dels que llegiu aquest post (està clar que n’hi ha tants que no podem llegir-los tots, hem de seleccionar, així que gràcies si aquest ha estat un dels escollits ?) alguna vegada haureu dit:  “és que passa tant ràpid…” “ostres només ha passat 1 any però ja no me’n recordo d’això”….

Doncs ara tenim la oportunitat de poder OBSERVAR PLENAMENT I LENTAMENT així que de tant en tant deixeu de pensar amb què podeu fer , preneu distància ,deixeu de fer i observeu…….. i de pas, ho anotem a la llista de coses pendents per quan ens desconfinem ?

Aquesta és la màgia ? de la meva feina ??

#educacioemocional#TREC #psicologia #psicologiainfantojuvenil #consells per a pares www.montsebusquets.com

Deixa el teu comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *