Psicolog铆a General Sanitaria Infantil y Juvenil.

El Miedo ?

 

 

La聽POR茅s una emoci贸 totalment normal 聽i en petites dosis 聽茅s adaptativa ja que 聽i incl煤s ens pot ajudar a ser prudents i 聽a sobreviure.

Les pors ens聽 els infants i joves venen i se鈥檔 van i canvien a mesura que van creixent.聽聽Varien segons l鈥檈tapa evolutiva 聽i les situacions que viu. Comencen al voltant del primer any de vida i es presenten amb m茅s incid猫ncia dels 4 als 6 anys.

Podr铆em parlar de diferents etapes tot i que les edats s贸n orientatives i dep猫n molt de cada infant/jove i del seu estat maduratiu.

Fins als 3 anys m茅s o menys 聽predomina sobretot聽l鈥橝nsietat de separaci贸, 茅s a dir, la por a separar-se dels seus pares o adult de referencia.

A partir dels 4聽 fins als 6 anys aproximadament, les pors van lligades al desenvolupament cognitiu de l鈥檌nfant, on la imaginaci贸 i el m贸n fant脿stic pren protagonisme i per tant entren en escena els monstres, la foscor, els fantasmes, els 茅ssers estranys etc..

A partir dels 6/7 鈥 fins 11/12 anys, les pors seran ja m茅s realistes, tamb茅 d鈥檃cord amb la seva etapa evolutiva. 聽Aqu铆 poden apar猫ixer les pors relacionades amb la mort, a fer-se mal, accidents, metges, injeccions, experi猫ncies vitals.聽 Per貌 tamb茅 hi entren en joc altres pors de caire m茅s social i que pot afectar al seu desenvolupament emocional, l鈥檃utoestima i l鈥檃utoacceptaci贸. La por a no ser acceptat, la por a la cr铆tica, a 聽cometre errors, 聽a no se prou bo, a la mort, a la separaci贸 dels pares davant d鈥檜na discussi贸. Prenen m茅s protagonisme les viv猫ncies personals de cada nen/a,聽 poden anticipar-se molt m茅s a coses que poden passar i per tant aix貌 聽fa que ja puguin preveure i anticipar-se a coses futures.

A partir dels 12 聽anys, 聽entrant ja a l鈥檃dolesc猫ncia, la por a possibles perills sol disminuir, 茅s una etapa impulsiva聽 on incl煤s el risc pot ser emocionant, els costa preveure les conseq眉猫ncies futures dels seus actes, es creuen invencibles. 脡s un moment on apareix la necessitat de trencar la barrera protectora de la fam铆lia i buscar la pr貌pia identitat, per aquest motiu entren en joc les pors relacionades amb el propi canvi de la imatge corporal, l鈥檃cceptaci贸 dels seus iguals, el rendiment personal, l鈥櫭▁it acad猫mic i/o el reconeixement dels altres, tot aix貌 molt relacionat amb l鈥檃utoestima i autoacceptaci贸 personal,

A banda d鈥檃questes pors 聽m茅s generals i relacionades en el moment evolutiu dels nostres fills/filles, tamb茅 poden apar猫ixer pors relacionades en moments vitals concrets canvis de domicili, canvis d鈥檈scola, 茅s a dir a situacions noves i/o que requereixen afrontar-se a situacions que els hi generen inseguretat.

El pas de la POR a l鈥橝NSIETAT, entenent aquesta 煤ltima com l鈥檈moci贸 disfuncional que ens paralitza i 聽ens bloqueja, 茅s la durada i la intensitat i en aquest cas 茅s quan pot ser caldr脿 intervenir donant estrat猫gies que els permetin funcionar malgrat la por.

QU脠 HI PODEM FER ELS PARES ??

?聽Acceptar聽i Validar: Davant d鈥檃questes situacions com a pares hem de tenir clar que som els models a seguir si nosaltres ens alterem estem enviant el missatge de perill. Aix貌 no vol dir que tapem la por, sin贸 que siguem realistes, acceptem i validem el seu malestar o incl煤s el nostre.

?Evitar聽missatges com:聽鈥渘o tinguis por鈥,聽鈥渘o passa res鈥,聽鈥渘o siguis covard/da鈥…聽ja que no 茅s realista, no els dona estrat猫gies d鈥檃frontament, que 茅s la聽clau ?锔, i ataca la seva autoestima. Cal que transmetem missatges de com AFRONTAR la por, i NO de com 鈥淣o ha de tenir por鈥. Canviar el聽NO TINGUIS POR聽per聽AFRONTEM LA POR. Amb aix貌 normalitzem aquesta emoci贸.

?Transmetre missatges com:聽“la por 茅s inc貌moda”, “茅s molesta”, “ser脿 un mal moment, per貌 despr茅s passar脿鈥. Per tal que entengui que comprenem el seu neguit聽 i tenim eines per superar-ho.聽Tamb茅 els hi podem explicar, que la “por ens enganya聽茅s聽molt mentidera”聽i ens fa creure, imaginar o pensar en coses que no s贸n veritat.

?No聽for莽ar, per貌 tampoc evitar, ja que l鈥檈vitaci贸 茅s el pitjor enemic de la por, fer aproximacions, donar la oportunitat de qu猫 s鈥檃costumi. 聽Li podem dir:聽鈥淟a por com m茅s l鈥檃bracem, m茅s petita 茅s fa, 聽no li agraden les abra莽ades”.

?Podem utilitzar els seus personatges preferits, preguntant qu猫 farien ells per afrontar la por, amb聽 aix貌 els ajudem a pensar i a buscar solucions per ells mateixos, ja que sovint tendim a anticipar-nos i resoldre nosaltres els seus problemes (cal tenir en compte l’edat, per貌 cal que els ajudem i acompanyem a buscar solucions per ells mateixos abans de donar la soluci贸n immediata)

?“T茅cnica de los 5鈥 ??.聽 Tamb茅 els podem ajudar a buscar alternatives entre el pitjor que s鈥檌maginen que pot passar i el millor. Quines altres coses podrien passar que no fossin tant terribles.

? Un聽cop ha ven莽ut/afrontat la por, 茅s聽important聽 refor莽ar l鈥檈sfor莽 i la valentia聽 i聽 fer-los conscients de les evid猫ncies, 茅s a dir, ajudem a comprovar si tot all貌 tant terrible que s鈥檌maginava ha passat. I aix铆, en una altra ocasi贸 que aparegui la mateixa por podem fer servir les聽鈥渦lleres del passat鈥 ?聽que ens ajuden a comprovar si all貌 tant espant贸s que s鈥檌magina ha passat alguna vegada.

 

Entrevista RAC1

 

 

Aquesta 茅s la m脿gia聽de la meva feina?

 

 

 

Deje su comentario

Su direcci贸n de correo electr贸nico no ser谩 publicada. Los campos obligatorios est谩n marcados como *