La teràpia infantil consisteix en una varietat de tècniques i procediments orientats a generar el benestar emocional i social de l’infant. És una eina que ajuda als infants que experimenten dificultats amb les seves emocions i problemes de comportament, per tal que adquireixin habilitatsde gestió. Els ajudem a reconèixer i expressar les seves emocions, a el·laborar els seus problemes i a trobar alternatives més saludables.
Cada infant és únic i té la seva pròpia personalitat. El nostre treball es centra en comprendre a l’infant i al seu entorn per oferir solucions al seu problema de manera integral i específica.
Aunque la terapia infantil está dirigida esencialmente a los niños nuestro modelo de trabajo incluye el trabajo familiar para ayudar también a madres y padres en la crianza de sus hijos.
Educar en la gestión de las emociones des de pequeños, permite desarrollar competencias emocionales en nuestros hijos, básicas para la vida y el desarrollo integral de la personalidad.
Muchas veces infants no saben posar paraules a allò que els passa i la seva manera d’expressar és a través de la conducta. Entrenar les emocions permet posar paraules al que els passa i estar en millors condicions per afrontar els reptes de la vida.
El control d’esfínters és un procés d’aprenentatge dels hàbits de fer pipi i caca i que va associat a un procés de maduració nerviosa. Per això, encara que les edats són orientatives, cal tenir en compte el procés maduratiu de l’infant.
Hacia los 18 meses el niño ya puede anticipar la sensación de pipi e identificar que se siente mojado, pero es a partir de los 2 años cuando comienzan a tener percepción del deseo de hacer pipí y caca, primero de día y más adelante de noche.
La mayoría de los niños/as consiguen el control diurno entre los 2 y 3 años y sobre los 5 años el control nocturno.
El control dels esfínters és un moment del desenvolupament dels nostres fills que requereix d’un ambient tranquil i relaxat.
No hi ha una edat exacta per retirar el bolquer, hem de tenir en compte la maduresa biològica i psicològica de l’infant, però si ho fem correctament, el que fem és estimular les funcions cerebrals, amb la qual cosa el nen exercirà més el sistema nerviós.
Els trastorns associats a la manca de control dels esfínters són l’enuresi (control del pipi) i l’encopresi (control de la caca). Encara que solen desaparèixer de manera espontània, és un tema que no s’ha d’ignorar. Cal una valoració exhaustiva tant a nivell mèdic com psicològic per determinar les causes i sobretot no ridiculitzar ni castigar a l’infant.
ENURESIS
L’enuresi és la realització no voluntària d’orina durant el dia i/o durant la nit, més enllà dels 4 o 5 anys, etapa en què l’infant ja està preparat.
Principales factores:
Problema físico. Primer elemento que hay que descartar.
• Introducció de l’hàbit abans de l’etapa recomanada.
• Factors psicològics. Elements que poden interferir emocionalment a l’infant com el naixement d’un germà, procés de separació dels pares ….
Factores hereditarios.
Ciclo del sueño muy profundo.
Puede ir asociado a otros trastornos o malestares emocionales.
ENCOPRESIS
La encopresi consisteix en què el nen fa caca de manera repetida o involuntària, en llocs que no són adequats, a una edat en què s’espera que ja hi hagi un control, és a dir més enllà dels 4 o 5 anys.
Principales factores:
• Un mal hàbit d’aprenentatge. Exigir el control abans d’hora o massa tard.
Estreñimiento crónico
Puede ir asociado a otros trastornos o malestares emocionales
Las rabietas infantiles son una expresión emocional que suelen aparecer a los 2 o 3 años. Las rabietas son una parte normal del desarrollo de un niño. Son la forma que tienen los niños pequeños de mostrar su malestar o su frustración.
Son la forma que tienen los niños pequeños de mostrar su malestar o su frustración.
La seva forma va canviant segons l’edat i varien en intensitat i freqüència segons la personalitat de l’infant. Alguns nens tenen rebequeries sovint, i d’altres només les tenen molt de tant en tant.
Como padres nos dejan desarmados, sin saber como responder y con la sensación que nuestro hijo/a tiene un mal comportamiento, nos desautoriza y desafía, hecho que nos preocupa y nos genera mucha frustración.
Por eso la intervención va dirigida especialmente a los padres, para aprender a gestionar mejor estas situaciones.
Molts dels problemes que els infants tenen mentre dormen estan relacionats amb hàbits irregulars de dormir o amb l’ansietat d’anar-se’n al llit. Problemes persistents a l’hora de dormir poden ser símptomes de dificultats emocionals.
La “ansietat de separació" forma part d’una etapa crucial en el desenvolupament infantil. Per a tots els nens petits, l’hora d’anar a dormir és l’hora de la separació dels pares. Alguns nens fan tot el possible per evitar-ho.
No obstant això, per ajudar a minimitzar aquests tipus comuns de problemes, els pares han d’establir rutines consistents i regular l’hora d’anar a dormir.
Las pesadillas son relativamente comunes durante la infancia a sí como los terrores nocturnos, el sonambulismo y el hablar dormido.
Afortunadamente, a medida que madura, el niño generalmente supera los problemas comunes del dormir, así como los desórdenes más severos, sin embargo, si los problemas persisten es importante intervenir para establecer unas pautas más saludables.
Els trastorns de conducta són un conjunt de comportaments, de formes d’actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i / o trencar les normes socials acceptades.
Algunes de les conductes que es donen en aquest tipus de trastorn (agressivitat, oposició, desobediència i desafiament) es troben sovint en la població infantil com a part del seu desenvolupament. Per això podem dir, que no resulta estrany trobar conductes desafiants o d’oposició al llarg d’un cicle evolutiu “normal" de qualsevol infant i en la majoria dels casos, si no hi ha factors de risc afegits, la pròpia educació dels pares i altres agents socialitzadors com l’escola, solen reconduir aquestes manifestacions cap a conductes més normalitzades.
No obstant això, hi ha un grup d’infants en què aquesta conducta és perseverant en el temps i presenta una magnitud o freqüència que no es correspon amb el que és esperat per la seva edat o cultura. És, llavors, quan podem estar davant d’un trastorn clínic.
Les alteracions en la conducta i el comportament, sovint apareixen associades a altres trastorns (TDAH, Trastorn oposicionista desafiant, retard mental) o com a senyals d’alarma en trastorns d’aprenentatge, depressió infantil o ansietat.
Por eso es importante hacer un buen análisis, detectar las causas de las conductas disruptivas y realizar una intervención precoz.
L’acceptació d’un mateix és molt important ja que aquest és el motor per tenir una vida plena i saludable.
La baixa autoestima i la no autoacceptació es manifesta a través de diferents comportaments i sentiments com la timidesa, la por, l’angoixa, la tristesa, la inseguretat, l’excessiva dependència de l’adult i la tendència a no realitzar alguna activitat acadèmica, esportiva o social per por al fracàs o al rebuig així com mentir i culpar als altres dels seus errors i mostrar conductes agressives.
Un niño/a con buena autoaceptación de sí mismo muestra deseo de superación, afronta retos, se responsabiliza de sus actos, muestra confianza en sí mismo y sus capacidades y establece interacciones positivas con los demás.
Es muy importante detectar los síntomas y valorar la percepción que el niño/a tiene de sus vivencias y experiencias con relación a los diferentes ámbitos: académico, social, familiar y sobre la imagen que tiene de sí mismo.
Intervenir el més aviat possible farà que com a pares pugueu ajudar als vostres fills a desenvolupar un bon concepte d’ells mateixos.
El miedo es una emoción normal y en pequeñas dosis es adaptativa, ya que incluso nos puede ayudar a ser prudentes e incluso a sobrevivir.
Les pors en els infants vénen i se’n van i canvien a mesura que van creixent. Varien segons l’etapa evolutiva i les situacions que viuen.
Los miedos empiezan alrededor del primer año de vida y se presentan con más incidencia de los 4 a los 6 años.
Podríamos hablar de diferentes etapas, aunque las edades son orientativas y depende mucho de cada niño y de su estado madurativo.
Fins als 3 anys més o menys predomina sobretot l’ansietat de separació, és a dir, la por a separar-dels seus pares o adult de referència.
A partir dels 4 fins als 6 anys aproximadament, les pors van lligades a el desenvolupament cognitiu de l’infant, on la imaginació i el món fantàstic prenen protagonisme i per tant entren en escena els monstres, la foscor, els fantasmes, els éssers estranys etc.
A partir dels 6/7 – fins 11/12 anys, les pors seran ja més realistes, també d’acord amb la seva etapa evolutiva. Aquí poden aparèixer les pors relacionades amb la mort, a fer-se mal, accidents, metges, injeccions, experiències vitals. Però també entren en joc altres pors de tipus més social i que pot afectar el seu desenvolupament emocional, l’autoestima i l’autoacceptació. La por a no ser acceptat, la por a la crítica, a cometre errors, a no ser prou bo, a la mort, a la separació dels pares davant d’una discussió.
Toman más protagonismo las vivencias personales de cada niño/a, pueden anticiparse mucho más a cosas que pueden pasar y por lo tanto esto hace que ya puedan prever y anticiparse a cosas futuras.
Encara que la por formi part de el desenvolupament dels infants quan aquesta es viu de forma excessivament intensa o freqüent és quan s’experimenta l’ansietat o el pànic, el nen es bloqueja, interfereix en la realització de les activitats de la vida diària i disminueix la seva autonomia, (constants mal de panxa cada vegada que ha de fer un examen, dificultat per agafar el son, dormir sol etc.) en aquest moment és necessari intervenir per donar-li eines que li permetin gestionar la emocions tant a ells com als padres.
L’ansietat és una resposta de por intensa, preocupació i inquietud que expressa respostes fisiològiques (sudoració, palpitacions, respiració accelerada), cognitives (preocupació, inseguretat, sensació d’incapacitat …) i conductuals (conductes d’evitació, moviments descontrolats, paralització motora ..)
A la infància podem trobar trastorns d’ansietat associats: l’ansietat per separació, pors i fòbies (a l’escola, als animals, a la foscor, a cometre errors, a el rebuig etc ..), perfeccionisme, exesivament exigents en si mateixos i inseguretat.
Les persones més properes a el nen/a tenen un paper important en la prevenció dels trastorns relacionats amb l’ansietat. Els pares i educadors poden disminuir l’impacte de les situacions o esdeveniments vitals estressants que viu el nen i poden educar per potenciar els seus recursos personals promovent noves experiències i fomentant hàbits de vida saludables.
Al trastorn d’ansietat podem trobar aspectes associats com la por i la timidesa excessiva que ens poden servir, també com a indicadors d’alerta.
Sovint la timidesa no és més que una reacció de la persona a una sèrie d’interpretacions cognitives que generen por i ansietat. Por a el rebuig, por a equivocar-se, emoció que pot ser que reconeguem més com a vergonya.
L’infant tímid sol ser una persona callada, temorosa, prudent i amb tendència a evitar situacions incòmodes o considerades de perill, no s’identifica com una persona que causi problemes i per tant tampoc es considera que pugui necessitar ajuda professional.
Cal explorar si aquest aspecte interfereix el desenvolupament social, personal i acadèmic de l’infant i si és així, dur a terme un treball psicològic individual i d’assessorament a la família i a l’escola per adquirir les eines necessàries que permetin afrontar les seves pors.
A veces podemos pensar que ser perfeccionista es una cualidad cuando en realidad es una debilidad de nuestra manera de ser. El perfeccionismo está relacionado con la ansiedad y la autodesvalorización.
Los niños perfeccionistas a menudo se exigen tanto que no se permiten cometer ningún error. En realidad, tienen mucho miedo a equivocarse. Esto hace que aparezcan inseguridades y a la hora de realizar una tarea inviertan mucho tiempo por miedo a no dejarse nada, les cuesta distinguir entre lo que es importante y lo que no, necesitan tener tanto control de la situación que en realidad se descontrolan, hace que no sean resolutivos, se bloqueen, pierden el tiempo evitan o bien procrastinan el trabajo por inseguridad de hacerlo mal.
Es importante dar herramientas para que aprendan a disminuir su nivel de autoexigencia y afronten sus errores de una manera más saludable.
La sintomatología depresiva puede venir determinada por la interacción de diferentes factores tanto biológicos, genéticos, sociales y familiares.
Un estat d’ànim baix en els infants pot manifestar-se a través de múltiples símptomes que poden emmascarar una disfunció en el seu desenvolupament psicoemocional.
Cal fer una bona exploració de tots aquests factors per poder determinar l’origen de la inestabilitat emocional que presenta el nostre fill/a.
Símptomes d’alerta:
• Canvis bruscos en l’estat d’ànim (passa de el bon humor a el mal humor amb facilitat)
• Irritabilitat (s’enfada fàcilment)
Hipersensibilidades (llora con facilidad)
Con frecuencia realiza atribuciones negativas sobre él mismo (soy inútil, no sirvo para nada, nunca me suerte nada bien).
Expresa deseos de muerte
Tentativas de suicidio
• Manifesta conductes agressives (es baralla sovint, no té respecte a l’autoritat etc.)
Presenta alteraciones en el sueño (dificultades para conciliar el sueño, le cuesta despertarse por la mañana)
• S’observen canvis en el rendiment escolar (dificultats d’atenció, disminueix l’esforç habitual per fer les tasques, pèrdua d’interès)
Deterioro de las relaciones interpersonales (se muestra menos simpático, disminuye la participación en los diferentes grupos sociales, deterioro de la relación con los demás)
Somatizaciones físicas (dolor de estómago, dolor de cabeza)
• Pèrdua de l’energia habitual (es mostra més cansat / a, no mostra interès per realitzar activitats)
Disminución del apetito
El Trastorno Obsesivo Compulsivo (TOC) es un trastorno que se caracteriza por pensamientos, impulsos o imágenes persistentes (obsesiones) y comportamientos o actos repetitivos (compulsiones) que a menudo se realizan como respuesta a una obsesión.
Las obsesiones: son representadas por ideas, pensamientos, impulsos o imágenes persistentes intrusivas y sin sentido. La persona intenta ignorar, suprimir o neutralizar las obsesiones con algún otro pensamiento o acción.
• Les compulsions: són comportaments repetitius que apareixen decidits i intencionals com a resposta a una obsessió. El comportament es dirigeix a neutralitzar o preveure algun esdeveniment desastrós. (Rentar-se les mans, comptar, comprovar, cridar l’atenció ..)
Estas obsesiones y/o compulsiones causan malestar e interfieren en el desarrollo, adaptación y funcionamiento de los niños. A menudo el TOC afecta a las relaciones familiares y el rendimiento escolar.
Cal tenir en compte que és freqüent trobar la presència de rituals obsessius normals en la infància. Per això es considera important realitzar una bona exploració per poder determinar l’origen de la simptomatologia presentada i realitzar una intervenció precoç tant a nivell individual amb el nen/a com amb la família.
El Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiològic que interfereix en la conducta i capacitat d’adquisició dels aprenentatges dels nens / es que ho pateixen.
És a partir de 6/7 any quan es pot realitzar un diagnòstic definitiu. En etapes anteriors, si bé ja es poden observar alguns senyals d’alarma pròpies del TDAH, cal tenir en compte que alguns d’aquests símptomes es consideren evolutivament normals en el desenvolupament dels infants.
El TDAH pot anar associat a trastorns d’aprenentatge i de conducta. És per això que per poder determinar el diagnòstic cal fer una bona exploració de l’infant tant a nivell psicològic com psicopedagògic així com recollir tota la informació pertinent de l’àmbit familiar, acadèmic i social.
Principales síntomas:
| Déficit de atención | Impulsividad | Hiperactividad Motora |
|
-Suelen perder muchas cosas -Dificultad en planificar tareas -Se distraen con cualquier cosa -S’obliden d’anotar els deures a l’agenda -No entregan los deberes y trabajos el día que toca -La presentació de la feina és descuidada (s’obliden el nom, data, títol, no respecta els marges etc.) -A l’aula passa desapercebut o se’ls considera com a alumnes poc intel·ligents i “vagos”. |
-Actúan sin pensar -Les cuesta esperar el turno -Suelen interrumpir juegos o conversaciones -Deseo-actúo -Responden de manera precipitada -Poca conciencia del riesgo -Baja tolerancia a la frustración |
-Movimientos constantes de manos y pies -Se levanta constantemente -Le cuesta jugar con actividades tranquilo -Habla mucho, no calla -Parece que lleve un motor |
Quan predomina la conducta impulsiva i hiperactiva sovint s’observen conductes disruptives i manifestacions d’agressivitat tant a l’aula com en l’àmbit familiar. En aquests moments és molt important que tant la família com l’escola demani ajuda professional.
El TDAH requereix d’un intervenció psicoemocional, psicoeducativa i farmacològica
Intervenció psicoemocional: per proporcionar estratègies que permetin ajudar els nens i adolescents a desenvolupar la seva capacitat d’autocontrol, gestionar i controlar les emocions disfuncionals i entrenar les habilitats socials.
Intervenció psicoeducativa: Cal realitzar una reeducació psicopedagògica per estimular les àrees cognitives afectades (atenció, concentració) així com proporcionar les estratègies necessàries (entrenament en autoinstruccions, hàbits d’estudi etc.) que els permeti afrontar els aprenentatges acadèmics.
Intervención farmacológica: si se considera oportuno y por prescripción médica
Los dispositivos tecnológicos dominan y están muy presentes en las vidas de muchos niños pequeños, y en consecuencia han alterado de manera significativa la infancia.
Establecer límites en el tiempo que los niños pequeños pasan con las tecnologías y las pantallas es tan importante como filtrar el contenido.
La sobre exposició a les activitats digitals està vinculada a una sèrie de problemes com, l’obessitat infantil, trastorns del son i aprenentatge, la capacitat d’atenció i problemes socials.
L’estudi és important i els pares hem d’ensenyar als nostres fills a fer-ho bé.
Més enllà de la intel·ligència, els hàbits d’estudi són essencials per assolir un bon rendiment acadèmic. No obstant això, també és una de les principals batalles que tenim els pares.
Per aquest motiu, és la nostra tasca instaurar una rutina d’estudi a casa, explicar-los la importància d’aquest esforç i motivar-los. En aquests casos la intervenció pot ajudar tant als pares a saber com ajudar-los, com als nens perquè adquireixin habilitats en la gestió i organització del seu temps d’estudi.
Encara que hi hagi diferències temperamentals entre els infants, ells no han nascut amb una habilitat per tolerar la incomoditat, aquesta s’aprèn contínuament.
Tal com els nens van creixent, veuen augmentar les oportunitats de construir la seva pròpia tolerància a la frustració (T.F). Cada vegada que trobin un obstacle en les seves metes, i se’ls animi a treballar contra elles en aquestes situacions, esteu construint la seva Tolerància a la frustració.
Las habilidades para tolerar la frustración se pueden aprender y a menudo se necesita para lograrlo metas a largo plazo.
Saber desarrollarse socialmente y entender la relación con los demás es necesario para tener una vida emocionalmente sana.
Les Habilitats Socials és la manera que tenim les persones d’interaccionar i relacionar-se amb els altres i són imprescindibles perquè els nens/es s’adaptin a l’ entorn en què viuen, habilitats que més endavant els permetran desenvolupar-se en el món social.
Aquestes habilitats estan formades per un ampli ventall d’idees, sentiments, creences i valors que són fruit de l’aprenentatge i l’experiència i que incideixen en les actituds i conductes que tenim les persones a l’hora d’interaccionar amb els altres.
Los niños/as con dificultades en las relaciones sociales:
Tienen dificultades para expresar deseos y opiniones
• Manifesten problemes d’autoestima
Se muestran tímidos. Dificultades para relacionarse con los demás
Pueden mostrar dificultades académicas por miedo a preguntar
Muestran malestar emocional
Un treball basat en les habilitats socials permet desenvolupar les capacitats necessàries per afrontar amb èxit les relacions amb els altres i millorar l’autoestima dels nens/es.