PSICOLOGÍA EN LA ADOLESCENCIA

Al ser una etapa on tot es viu de manera molt intensa i explosiva, les emocions estan a “flor de pell". Un adolescent pot explotar de manera exagerada quan s’enfada o plorar desconsoladament davant de qualsevol cosa que als pares ens pot semblar “insignificant" i això  nos confunde y rebosa.

Per això l’acompanyament terapèutic en aquests moments es centra en ajudar-los a reconèixer el que senten i trobar una via més saludable d’expressió i gestió de les seves emocions, així com d’orientació als pares.

Els canvis en el cos en aquesta etapa són molts i molt ràpids. Poden aparèixer dificultats a l’hora d’integrar-los i acceptar-los. 

L’acceptació dels seus iguals és crucial en aquesta etapa, problemes amb la pròpia imatge corporal pot interferir en les seves relacions socials. Per això és molt important treballar l’AUTOACCEPTACIÓ d’ells mateixos i desenvolupar una autoestima positiva.

L’acceptació d’un mateix és molt important ja que aquest és el motor per tenir una vida plena i saludable.

A l’adolescència la baixa autoestima i la no autoacceptació es manifesta a través de diferents comportaments i/o sentiments com la timidesa, la por, l’angoixa, la tristesa, la inseguretat, l’excessiva dependència de l’adult i la tendència a no realitzar alguna activitat acadèmica, esportiva o social per por al fracàs i/o a el rebuig, així com mentir i culpar als altres dels seus errors i mostrar conductes agressives.

L’adolescent amb una bona autoacceptació de si mateix mostra desig de superació, afronta reptes, es responsabilitza dels seus actes, mostra confiança en si mateix i les seves capacitats i estableix interaccions positives amb els altres.

És molt important detectar els símptomes i valorar la percepció que l’adolescent té de les seves vivències i experiències en relació amb els diferents àmbits: acadèmic, social, familiar i de si mateix.

Intervenir el més aviat possible farà que com a pares puguem ajudar als nostres fills a desenvolupar un bon concepte d’ells mateixos.

En esta etapa, la relación con sus iguales ocupa un lugar fundamental en el bienestar de los adolescentes. En ocasiones encuentran dificultades en la relación con los demás y viven las relaciones con mucha inseguridad.

Pueden pensar que no encajan, que no encuentran a personas que compartan los mismos intereses y aparecen, también, los miedos más sociales: miedo al rechazo, miedo a quedarse solo o el miedo a hacer el ridículo, lo que pueden vivir con mucha tristeza.

Per això el procés terapèutic els ajuda a gestionar millor aquestes emocions i adquirir més seguretat i a prendre decisions en relació amb el que volen i el que és positiu per a ells en l’àmbit relacional.

La sintomatología depresiva puede venir determinada por la interacción de distintos factores tanto biológicos, genéticos, sociales como familiares.

La tristeza en los adolescentes puede manifestarse a través de múltiples síntomas que pueden enmascarar una disfunción en su desarrollo psicoemocional.

Tot i que sovint els canvis en l’estat d’ànim els podem considerar normals com a conseqüència de tots els canvis hormonals que pateixen, és necessari fer una bona exploració per a poder determinar l’origen de la inestabilitat emocional.

Símptomes d’alerta:

• Canvis bruscos en l’estat d’ànim.

• Irritabilitat (s’enfada fàcilment).

• hipersensibilidades (llora con facilidad).

• A menudo realiza atribuciones negativas de sí mismo/a (soy inútil, no sirvo para nada, nunca me sale nada bien).

• Expresa deseos de muerte.

• Tentativas de suicidio.

• Manifesta conductes agressives (es baralla sovint, no té respecte a l’autoritat etc.)

• Presenta alteraciones en el sueño (dificultades para conciliar el sueño, le cuesta despertarse por la mañana, insomnio o exceso de sueño).

• S’observen canvis en el rendiment escolar (dificultats d’atenció, disminueix  l’esforç habitual per fer les tasques, pèrdua d’interès)

• Deterioro de las relaciones interpersonales (se muestra menos simpático, disminuye la participación en los distintos grupos sociales, deterioro de la relación con los demás, aislamiento).

• Somatizaciones físicas (dolor de estómago, dolor de cabeza).

• Pèrdua de l’energia habitual (es mostra més cansat / a, no mostra interès per realitzar activitats).

• Disminución del apetito.

L’ansietat és una sensació que ens adverteix sobre les amenaces i ens porta a prendre mesures. Molts adolescents poden gestionar l’estrès, i fins i tot els hi pot semblar estimulant. Però per a altres l’estrès s’acumula i es transforma en ansietat causant greus problemes en la seva vida diària.

En l’ansietat podem parlar de senyals físiques, emocionals i conductuals.

Señales Físicas

-Es queixa amb freqüència de mals de cap o d’estómac sense raó mèdica.

-Sudoració, Palpitacions al cor, sensació d’ofec, tremolors en situacions que interpreta com intimidants.

-Cambia repentinamente sus hábitos alimenticios.

-Está inquieto, agitado, hiperactivo o distraído

-Tensa los músculos constantemente.

-Le cuesta dormirse o permanecer dormido.

Señales Emocionales

-Llora a menudo.

-Se enoja o molesta sin razón aparente.

-Le da miedo cometer errores, incluso pequeños.

-Muestra un alto nivel de perfeccionismo.

-Siente mucha ansiedad cuando debe hacer un examen y/o exposición oral.

-Duda de sus habilidades y capacidades, aunque no haya razón para ello.

-No acepta la crítica, aunque sea constructiva.

-Mostra excessiva vergonya, por i / o ansietat social. Excessiva preocupació sobre el que els altres poden pensar d’ells.

– Le preocupan cosas del futuro lejano.

-Tiene pensamientos obsesivos o preocupaciones sobre cosas que podrían suceder o temas molestos.

Señales de comportamiento

La resposta per excel·lència de l’ansietat és EVITAR i FUGIR, una resposta que, encara que a priori sembla que calma l’ansietat en realitat el que fa és alimentar-la i empitjorar-la.

Podemos observar respuestas como:

-Evita participar en clase

-Se queda en silencio o se muestra preocupado cuando debe trabajar con sus compañeros.

-Es nega a anar a l’institut

-Evita situaciones sociales con sus compañeros

-Se niega a hablar con sus compañeros o con desconocidos en tiendas, restaurantes, etc.

– Deja de realizar actividades que le gustaban

– Busca constantemente aprobación de sus padres, maestros y amigos

– Se bloquea cuando debe realizar un examen

– Busca excusas para no realizar una presentación

Tot i que la tendència de l’ansietat és evitar allò que provoca malestar, en algunes ocasions podem trobar justament el contrari, una conducta repetitiva amb l’objectiu de calmar l’ansietat, la qual cosa també genera l’efecte contrari. En aquest cas podem observar comportaments com:

-Estudiar demasiadas horas por miedo a no estar preparado/a

-Comprobación excesiva de las tareas para buscar la seguridad de que son correctas

-Pérdida de tiempo en comprobaciones innecesarias

-Muestra conductas compulsivas, cómo lavarse las manos o arreglar cosas

A veces podemos pensar que ser perfeccionista es una cualidad cuando en realidad es una debilidad de nuestra manera de ser. El perfeccionismo está relacionado con la ansiedad y la autodesvalorización. 

Los adolescentes perfeccionistas a menudo se exigen tanto  que no se permiten cometer ningún error. En relación tienen mucho miedo a equivocarse. Esto hace que aparezcan inseguridades ya la hora de realizar una tarea inviertan mucho tiempo por miedo a no dejarse nada, les cuesta distinguir entre lo que es importante y lo que no, necesitan tener tanto control de la situación que en realidad se descontrolan , hace que no sean resolutivos, se bloqueen, pierdan el tiempo eviten o pospongan el trabajo por inseguridad de hacerlo mal.

Es importante dar herramientas para que aprendan a disminuir su nivel de autoexigencia y afronten sus errores de una manera más saludable.

En tota relació és normal que apareguin conflictes com a contraposició d’interessos, i quan aquestes situacions es donen no són dolentes en si mateixes si se saben gestionar bé.

És important diferenciar entre els conceptes de: violència escolar i abús escolar. En el primer cas els episodis de violència són esporàdics, mentre que quan parlem d’abús escolar la victimització es produeix durant un període de temps prolongat, la intensitat és diària i es caracteritza per la desigualtat de forces entre l’abusador i la víctima.

Es considera assetjament entre escolars a les conductes de maltractament i victimització entre iguals. Es tracta d’una violència que es va instal·lant a poc a poc, basada en insults, amenaces i/o missatges, ja sigui amb el mòbil, el correu electrònic, a l’agenda, a taula, a la pissarra de classe o a qualsevol altre mitjà .

Se realiza de forma muy sutil, escondiéndose de los adultos. Es como una persecución física y/o psicológica que realiza un alumno/a contra otro, víctima de repetidos ataques.

Aquestes accions repetides, negatives i intencionades situen la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir sola, ja que els seus efectes provoquen un descens de l’autoestima, estats d’ansietat i fins i tot quadres depressius.

No es tracta de conductes organitzades, en què es busca la confrontació, ni actes de vandalisme i violència que es poden manifestar en l’entorn escolar, sinó que es duen a terme dins de les relacions observables de l’institut, amagades gairebé sempre d’adults, però conegudes per la resta de companys.

SENYALS D’ALERTA

-Fracaso escolar y/o bajada en el rendimiento académico

-Nivells alts d’ansietat

-Baix estat d’ànim

-Somatizaciones (mals de cap, dolors d’estómac …)

-Rechazo a ir a la

-Aislamiento

-Sufren pesadillas

-Dificultades para dormir

-Pérdida del apetito

ACTUACIÓN E INTERVENCIÓN

Sin duda, el tratamiento psicológico en estos casos es fundamental.

La intervenció en situacions d’assetjament escolar es porta a terme en diferents àmbits: a nivell individual (víctima i agressor) a nivell d’aula (grup classe) i amb les famílies.

A nivell individual és important realitzar un treball basat en l’educació emocional, resolució de conflictes i habilitats socials. L’objectiu és aportar estratègies perquè tant la víctima com l’agressor adquireixin els recursos necessaris que els facin conscients de les seves conductes, dels efectes que produeixen en els altres i assumeixin habilitats per afrontar i gestionar els conflictes.

Com arribar a acords entre el temps d’estudi i el temps lliure, és una cosa que preocupa a molts pares. Els adolescents viuen amb molta frustració les limitacions del seu temps lliure.

En aquest cas és important treballar tant amb la família per aprendre a establir límits i pactar acords d’una manera saludable així com donar eines a l’adolescent perquè aprengui a gestionar millor el seu temps d’estudi.

L’adolescència és una etapa complicada de per si i la pandèmia del coronavirus (COVID-19) la pot fer encara més difícil.

Los cambios en las rutinas, el cierre, la no socialización pueden generar en muchos adolescentes ansiedad y dificultades para gestionar la nueva realidad.

Por eso es importante ayudarles y proporcionar estrategias que les permitan gestionar sus emociones de forma saludable.

L’adolescència és una etapa plena de curiositat i necessitat d’experimentar.

Con los cambios corporales y las hormonas revolucionadas la sexualidad y las relaciones afectivas comienzan a tomar protagonismo en la vida de nuestros adolescentes. Por eso es importante fomentar una buena educación sexual y afectiva a nuestros hijos.

En aquest cas la intervenció es centra tant en els pares que no saben com enfocar el tema de l’educació sexual i afectiva amb els seus fills, com amb els propis adolescents perquè puguin trobar respostes a totes les seves preguntes i inquietuds.

En els últims anys l’ús i abús de les noves tecnologies i xarxes socials, internet, telefonia mòbil, videojocs i televisió s’han instal·lat de forma ràpida a les nostres vides.

Las nuevas tecnologías pueden tener un gran potencial educativo y comunicativo, pero su uso inadecuado o abusivo puede generar importantes consecuencias negativas para nuestros adolescentes.

L’addicció a aquestes tecnologies i/o xarxes socials es caracteritzen per la incapacitat de controlar el seu ús donant lloc a l’aparició d’importants conseqüències negatives que interfereixen en la seva vida diària (aïllament social, baix rendiment acadèmic, conductes agressives quan no s’aconsegueix l’objectiu del joc etc.).

L’adolescència és una etapa molt vulnerable a poder desenvolupar conductes de risc relacionades amb internet i les noves tecnologies. És una edat que es caracteritza per tenir dificultats a l’hora de mesurar els riscos, tenen la falsa sensació d’invulnerabilitat, moltes ganes de socialitzar i també la necessitat d’intimitat.

Les xarxes socials i internet possibiliten a l’adolescent obtenir una resposta i recompensa immediata, així com la participació en diferents activitats, recursos que tenen un gran atractiu i una forta càrrega emocional.

Els problemes associats a les noves tecnologies que amb més freqüència afecten els joves estan relacionats amb l’ús desmesurat d’aquestes i amb problemes de seguretat personal.

Algunos de los problemas más frecuentes:

– Problema en la gestión del tiempo. Las horas frente a las pantallas y/o los videojuegos hace que pierdan la noción del tiempo dejando de lado sus obligaciones personales y académicas.

– Respostes agressives quan perden. Conflictes amb els pares a l’hora de posar fi a la partida o ús de mòbil, tableta etc.

- Falta de privacidad y uso indebido de datos personales. Los adolescentes suelen utilizar las nuevas tecnologías sin tomar las necesarias precauciones de seguridad poniendo en riesgo su intimidad e información personal.

– Excés d’informació i informació inapropiada.

- Aislamiento social.

– Ús inadequat. Noves vies per l’assetjament: “Ciberbullying" (assetjament dut a terme utilitzant les noves tecnologies i “Grooming", (assetjament en línia dut a terme per un adult amb la finalitat de guanyar-se la amistat d’un menor per abusar sexualment d’ell incitant a enviar fotografies i/o vídeos de tipus sexual.

– Trastorns del son i de l’alimentació.

– Addicció a les noves tecnologies. Manifestant grans dosis d’ansietat si no poden fer ús d’ella.