![\"\"](\"https:\/\/montsebusquets.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/pexels-lisa-fotios-1485697-2.jpg\")
La\u00a0POR<\/strong>\u00a0<\/strong>\u00e9s una emoci\u00f3 totalment normal \u00a0i en petites dosis \u00a0\u00e9s adaptativa ja que \u00a0i incl\u00fas ens pot ajudar a ser prudents i \u00a0a sobreviure.<\/p>\nLes pors ens\u00a0 els infants i joves venen i se\u2019n van i canvien a mesura que van creixent.\u00a0\u00a0Varien segons l\u2019etapa evolutiva \u00a0i les situacions que viu. Comencen al voltant del primer any de vida i es presenten amb m\u00e9s incid\u00e8ncia dels 4 als 6 anys.<\/p>\n
Podr\u00edem parlar de diferents etapes tot i que les edats s\u00f3n orientatives i dep\u00e8n molt de cada infant\/jove i del seu estat maduratiu.<\/p>\n
Fins als 3 anys m\u00e9s o menys \u00a0predomina sobretot\u00a0l\u2019Ansietat de separaci\u00f3<\/em>, \u00e9s a dir, la por a separar-se dels seus pares o adult de referencia.<\/p>\n A partir dels 4\u00a0 fins als 6 anys aproximadament, les pors van lligades al desenvolupament cognitiu de l\u2019infant, on la imaginaci\u00f3 i el m\u00f3n fant\u00e0stic pren protagonisme i per tant entren en escena els monstres, la foscor, els fantasmes, els \u00e9ssers estranys etc..<\/p>\n A partir dels 6\/7 \u2013 fins 11\/12 anys, les pors seran ja m\u00e9s realistes, tamb\u00e9 d\u2019acord amb la seva etapa evolutiva. \u00a0Aqu\u00ed poden apar\u00e8ixer les pors relacionades amb la mort, a fer-se mal, accidents, metges, injeccions, experi\u00e8ncies vitals.\u00a0 Per\u00f2 tamb\u00e9 hi entren en joc altres pors de caire m\u00e9s social i que pot afectar al seu desenvolupament emocional, l\u2019autoestima i l\u2019autoacceptaci\u00f3. La por a no ser acceptat, la por a la cr\u00edtica, a \u00a0cometre errors, \u00a0a no se prou bo, a la mort, a la separaci\u00f3 dels pares davant d\u2019una discussi\u00f3. Prenen m\u00e9s protagonisme les viv\u00e8ncies personals de cada nen\/a,\u00a0 poden anticipar-se molt m\u00e9s a coses que poden passar i per tant aix\u00f2 \u00a0fa que ja puguin preveure i anticipar-se a coses futures.<\/p>\n A partir dels 12 \u00a0anys, \u00a0entrant ja a l\u2019adolesc\u00e8ncia, la por a possibles perills sol disminuir, \u00e9s una etapa impulsiva\u00a0 on incl\u00fas el risc pot ser emocionant, els costa preveure les conseq\u00fc\u00e8ncies futures dels seus actes, es creuen invencibles. \u00c9s un moment on apareix la necessitat de trencar la barrera protectora de la fam\u00edlia i buscar la pr\u00f2pia identitat, per aquest motiu entren en joc les pors relacionades amb el propi canvi de la imatge corporal, l\u2019acceptaci\u00f3 dels seus iguals, el rendiment personal, l\u2019\u00e8xit acad\u00e8mic i\/o el reconeixement dels altres, tot aix\u00f2 molt relacionat amb l\u2019autoestima i autoacceptaci\u00f3 personal,<\/p>\n A banda d\u2019aquestes pors \u00a0m\u00e9s generals i relacionades en el moment evolutiu dels nostres fills\/filles, tamb\u00e9 poden apar\u00e8ixer pors relacionades en moments vitals concrets canvis de domicili, canvis d\u2019escola, \u00e9s a dir a situacions noves i\/o que requereixen afrontar-se a situacions que els hi generen inseguretat.<\/p>\n El pas de la POR a l\u2019ANSIETAT, entenent aquesta \u00faltima com l\u2019emoci\u00f3 disfuncional que ens paralitza i \u00a0ens bloqueja, \u00e9s la durada i la intensitat i en aquest cas \u00e9s quan pot ser caldr\u00e0 intervenir donant estrat\u00e8gies que els permetin funcionar malgrat la por.<\/p>\n QU\u00c8 HI PODEM FER ELS PARES <\/em><\/strong>??<\/em><\/strong><\/p>\n ?\u00a0Acceptar\u00a0i Validar<\/strong>: Davant d\u2019aquestes situacions com a pares hem de tenir clar que som els models a seguir si nosaltres ens alterem estem enviant el missatge de perill. Aix\u00f2 no vol dir que tapem la por, sin\u00f3 que siguem realistes, acceptem i validem el seu malestar o incl\u00fas el nostre.<\/p>\n ?Evitar\u00a0missatges com<\/strong>:\u00a0\u201cno tinguis por\u201d<\/em>,\u00a0\u201cno passa res\u201d<\/em>,\u00a0\u201cno siguis covard\/da\u201d…\u00a0<\/em>ja que no \u00e9s realista, no els dona estrat\u00e8gies d\u2019afrontament, que \u00e9s la\u00a0clau ?\ufe0f, i ataca la seva autoestima. Cal que transmetem missatges de com AFRONTAR la por, i NO de com \u201cNo ha de tenir por\u201d. Canviar el\u00a0NO TINGUIS POR<\/strong>\u00a0per\u00a0AFRONTEM LA POR<\/strong>. Amb aix\u00f2 normalitzem aquesta emoci\u00f3.<\/p>\n ?Transmetre missatges com<\/strong>:\u00a0“la por \u00e9s inc\u00f2moda”, “\u00e9s molesta”, “ser\u00e0 un mal moment, per\u00f2 despr\u00e9s passar\u00e0\u201d<\/em>. Per tal que entengui que comprenem el seu neguit\u00a0 i tenim eines per superar-ho.\u00a0Tamb\u00e9 els hi podem explicar, que la “por ens enganya<\/em>\u00a0\u00e9s\u00a0molt mentidera”<\/em>\u00a0i ens fa creure, imaginar o pensar en coses que no s\u00f3n veritat.<\/p>\n