Alguns podeu pensar que ser perfeccionista és una QUALITAT quan en realitat és una DEBILITAT de la nostra manera de ser. El perfeccionisme està relacionat amb l’ansietat ? i l’autodesvalorització ?.
Els infants i/o joves perfeccionistes sovint s’exigeixen tant que no es permeten cometre cap error ❌. En realitat temen l’error ?. Això fa que a l’hora de realitzar una tasca inverteixin molt temps, massa, per por a no deixar-se res ? , o bé perquè els costa distingir entre el que és realment important i el que no, necessiten tenir tant CONTROL? de la situació que en realitat es DESCONTROLEN ? (reaccions exagerades, plors)?? , fa que no siguin resolutius, es bloquegin, perdin el temps, abandonin, evitin o bé posposin la feina per inseguretat de fer-la malament.
Es proposen objectius que en general són expectatives massa elevades ?, per un perfeccionista la feina o el resultat mai està prou bé, sempre pot ser millor ?, per tant ,mai se senten satisfets i poden experimentar ansietat intensa ?, culpa ?, depressió ? i autodesvalorització ?, es valoren de manera negativa: si m’equivoco sóc inútil, no serveixo, sóc inferior, sóc menys, incompetent, fracassat, mai seré com els altres, els altres són millors... Els costa reforçar-se i valorar-se i en el cas que els surti bé sempre és per causes externes: he tingut sort, era fàcil, tothom ha aprovat….
Els costa reconèixer i tolerar els errors i moltes vegades estan a la defensiva? quan algú els hi assenyala alguna cosa incorrecta d’ells mateixos o d’una la tasca.
✔? Aquesta és una de moltes tasques que es poden fer per a treballar el perfeccionisme ?. Aquí la “x” està començant a prendre consciència de com el seu perfeccionisme no la deixa ser resolutiva. Pren consciència del que li passa, del que es diu a ella mateixa (pensament)?, de com se sent (emoció) ❤ i com reacciona ? (conducta). Per contra plantegem una “x” més Realista que l’ajuda a funcionar millor.
En aquest cas estaríem plantejant una situació general “quan jo sóc perfeccionista” , però que després aplicarem en situacions més específiques com “el temps excessiu que inverteix en fer una tasca concreta”.
En la TREC parlaríem d’emocions negatives sanes i d’emocions negatives insanes, buscaríem un nom per a cada una. En el cas dels infants i adolescents quan no aconseguim trobar un nom per a una emoció més saludable ❤ aplico “la intensitat” ja que a vegades ho entenen millor. Amb això treballem la realitat de l’emoció negativa però li baixem el volum ?, la intensitat. Pensar d’una manera més realista fa que el volum intens de l’emoció disminueixi i per tant puguem resoldre millor la situació.
I aquesta és la màgia ? de la meva feina ??
#educacioemocional#TREC #psicologia #psicologiainfantojuvenil www.montsebusquets.com
