Assetjament escolar. Bullying

En tota relació és normal que apareguin conflictes com a contraposició d’interessos, i quan aquestes situacions es donen no són dolentes en si mateixes si se saben gestionar bé.

És important diferenciar entre els conceptes de: violència escolar i abús escolar. En el primer cas els episodis de violència són esporàdics, mentre que quan parlem d’abús escolar la victimització es produeix durant un període de temps prolongat, la intensitat és diària i es caracteritza a per la desigualtat de forces entre l’abusador i la víctima.

Anomenem  assetjament entre escolars a les conductes de maltractament i victimització entre iguals. Es tracta d’una violència que es va instal·lant a poc a poc, basada en insults, amenaces i/o missatges, ja sigui amb el mòbil, el correu electrònic, a l’agenda, a la taula, a la pissarra de classe o qualsevol altre mitjà.

Es realitza de manera molt subtil, amagant-la dels adults. És com una persecució física i/o psicològica que realitza un alumne/a contra una altre alumne/a, víctima de repetits atacs.

Aquestes accions repetides, negatives i intencionades situen a la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir-ne tota sola, ja que els seus efectes provoquen un descens de l’autoestima, estats d’ansietat i fins i tot quadres depressius.

No es tracta de conductes organitzades, en les quals es busca la confrontació, ni actes de vandalisme i violència que es poden manifestar en l’entorn escolar, sinó que es porten a terme dins de les relacions observables de l’escola o IES, amagades gairebé sempre dels adults, però conegudes per la resta de companys.

TIPUS D’ASSETJAMENT ENTRE IGUALS

Podem parlar de diferents tipus de maltractament, sovint n’apareixen varis de manera simultània.

FÍSIC: pegar, pessigar, amenaçar amb arma, amagar objectes, trencar objectius, trencar coses, robar pertinences, empènyer.

VERBAL: burlar-se públicament i en solitari, fer córrer rumors, posar malnoms, parlar malament.

PSICOLÒGIC: afectar l’autoestima de l’individu i fomentar la sensació de por.

RELACIONAL o SOCIAL: rebutjar, ignorar, humiliar, excloure contínuament.

ACTIUS: quan hi ha violència en l’acció.

PASSIUS: quan hi ha omissió d’afecte i d’atenció a la persona, gest d’indiferència, quan no es fa res per evitar el patiment de l’altre.


CARACTERÍSTIQUES DELS SEUS PROTAGONISTES

Quan es donen les relacions de maltractament apareixen rols molt ben definits: l’Agressor, la Víctima i el Grup Classe (espectadors).

L'AGRESSOR

L’agressor pot actuar sol o amb grup. Acostuma a ser una persona a qui li agrada manar i manipular als altres. Mostra obertament actituds violentes, té poc autocontrol emocional, és molt hàbil socialment i en alguns casos, ell també ha estat víctima de maltractaments, tant físics com emocionals per part de seu entorn.
Generalment els agressors saben que poden obtenir èxit i poder amb la seva actitud. Són desconfiats, perquè no ho han après a fer-ho amb ells mateixos, no tenen sentit de la norma.

Malgrat que aquestes característiques acostumen a ser habituals i poden semblar tòpiques, també hi ha casos en què l’agressor no té aquest perfil. Un bon alumne també pot convertir-se en agressor, en tot cas, la clau del comportament està en fer mal per sentir-se bé.

En ocasions no són plenament conscients de què estan fent tan de mal. Poden pensar únicament que s’estan divertint.

Quan l’agressor és un noi acostuma a utilitzar estratègies on es fa ús de la força: cops, pallisses etc. Per contra quan l’agressor és una noia el tipus d’assetjament acostuma a ser més psicològic i social: crear xafarderies falses, difamar i sembrar rumors.

Tipus d’agressors:

  • Actiu: es relacionen directament amb la víctima.
  • Indirecte o passiu: dirigeix o indueix a vegades als seus seguidors perquè realitzin actes de violència amb les seves víctimes.


LA VÍCTIMA

És qui rep els atacs, sovint es troba aïllat, és més aviat poc hàbil socialment i de vegades li costa relacionar-se i tenir amics. Acostuma a ser formal, educat i inhibit, i és per això que l’agressor es fixa en ell com a presa fàcil. Els resultats d’aquestes relacions d’assetjament provoquen una disminució de l’autoestima i un estat permanent d'ansietat i angoixa. Una persona intel•ligent i amb recursos personals també es pot convertir en víctima, però li resultarà més fàcil sortir d’aquest rol.

Tipus de Víctima:

  • Activa i proactiva: solen ser alumnes amb dificultats de concentració i atenció, i tendeixen a comportar-se de manera irritant, la qual cosa serveix a l’agressor per excusar el seu comportament agressiu.
  • Passiva: és el més freqüent. Són insegurs. Es mostren callats davant l’agressió. No responen ni a l’atac ni a l’insult.
     

ELS COMPANYS DE CLASSE (ESPECTADORS)

  1. Els espectadors: no volen prendre posició. La seva actitud és “això que passa no és el meu problema”, intenten ser neutrals, de vegades per por “no sigui que si m’hi oposo acabi com ell/a”.
  2. Els partidaris: no prenen part activa però recolzen l’agressor, mostrant la seva conformitat i un cert grau de suport amb la situació provocada.
  3. Els seguidors: no comencen l’agressió, però en prenen part activa i col•laboren donant algun cop, puntada de peu, insults, o bé se’n riuen. Diríem que reforcen l’actitud de l’agressor.
  4. Els defensors passius: no els agrada aquesta situació i pensen que caldria ajudar a la víctima, però no ho fan ni saben com fer-ho.
  5. Els defensors actius: no els agrada l’agressió i ajuden a la víctima o almenys ho intenten.


La víctima acostuma a tenir poc recolzament, més aviat pot donar-se el cas que els companys s’hi afegeixen i amplifiquen el procés. Això s’explica perquè d’una banda, pensen que si estan al costat o ajuden a la víctima poden acabar com ell/a i per l’altra, perquè creuen que mentre ataquen a l’altre ells estan fora de perill.

SENYALS D’ALERTA

  • Fracàs escolar i/o baixada en el rendiment acadèmic.
  • Nivells alts d’ansietat
  • Baix estat d’ànim
  • Somatitzacions (mals de cap, mals de panxa...)
  • Fobia a l’escola. Apareixen estratègies d’evitació.
  • Apareixen conductes regressives (fer-se pipi)
  • Pateixen malsons
  • Dificultats per a conciliar el son
  • Pèrdua de la gana


ACTUACIÓ  I INTERVENCIÓ

La intervenció en situacions d’assetjament escolar s’ha de dur a terme en diferents àmbits: a nivell individual (víctima i agressor) a nivell d’aula (grup classe) i amb les famílies.

A nivell d’ intervenció clínica i individual cal dur a terme un treball basat en l’educació emocional, resolució de conflictes i habilitats socials. L’objectiu és aportar estratègies perquè tant la víctima com l’agressor adquireixin el recursos necessaris que els facin conscients de les seves conductes, dels efectes que produeixen en els altres  i assumeixen habilitats per afrontar i gestionar els conflictes.

Cercar

Formulari de contacte

  •  
    Nom *
  •  
  •  
    Correu-e *
  •  
  •  
    Assumpte
  •  
  •  
    Captcha
  •  

  •  

Àrea escolar

  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6

Assessorament a pares

  • Educar les emocions

    Les emocions són la base per al desenvolupament personal i la interacció amb els altres. Són un motor  que tots Read More
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
Get Bonus from William Hill the UK bookamker.
Bokmakers www.artbetting.net website.
Get free Wordpress Templates - Wordpress - BIGTheme.net